A la independència per la globalització

El fenomen de la globalització, i ara també el context de crisi econòmica, afavoreixen els processos d'independència. Així de contundent es va expressar ahir la degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB, Elisenda Paluzié, que va pronunciar una lliçó magistral sobre la viabilitat d'un estat català amb què es va obrir la 45a edició de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada. “Quan el mercat passa a ser el món i no hi ha barreres al comerç no hi ha cap incentiu econòmic de formar part d'un estat gran, i els costos associats a l'heterogeneïtat dels seus pobles i estructures productives es fan més visibles”, justificava.

Les dades de l'economia catalana, en aquest sentit, parlen soles: del 22% de la producció que venia a l'exterior el 1995 es va passar al 38% el 2012, mentre el pes de les vendes a la resta de l'Estat baixava del 40 al 31%. La internacionalització és creixent, també de la importació, i avui Alemanya és el primer proveïdor de Catalunya, un fet que segons ella cal recordar als que diuen que la UE no voldria un estat català. Hi sortiria perdent tothom, també Espanya.

Paluzié, que denunciava un cop més el dèficit fiscal “persistent des del segle XIX i incomparable amb cap altra regió”, recordava que els estats que han crescut més al segle XXI són els menors de 10 milions d'habitants. Per això, i perquè “hi ha 194 països al món, i la majoria són més pobres”, veu indiscutible la viabilitat catalana, davant la qual la majoria de costos que s'alerten sols són fruit de “mentides i amenaces de represàlies, i de la bel·ligerància contra el procés”. Uns arguments que creu que “no són creïbles”, ja que “en un escenari de conflicte qui té més a perdre és l'altra part”, que s'hauria de quedar tot el deute estatal si no hi ha negociació. “Hem de saber al més aviat possible quan, com i què votarem per començar una campanya estructurada per donar els nostres arguments”, rematava.