El director de Método 3 insisteix que Sánchez-Camacho estava al cas de la gravació a La Camarga
Francisco Marco afirma en la seva declaració judicial que el govern espanyol també en tenia coneixement
Assegura que va rebre pressions perquè la conversa no es fes pública
El director de l'agència de detectius Método 3, Francisco Marco, assegura que el govern espanyol tenia coneixement que la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, sabia que la seva conversa al restaurant La Camarga de Barcelona al juliol del 2010 estava sent gravada.
Així es desprèn de la seva declaració judicial, a la qual ha tingut accés l'ACN, on explica que membres de la Policia Nacional espanyola, el CNI i el ministeri de l'Interior el van pressionar el passat mes de febrer perquè la conversa no es fes pública. Segons ell, li van arribar a dir: “Sabem que l'Alícia ho sabia [que estava sent gravada]. Salva-la. Calla la boca o et farem callar”.
En la seva declaració davant de la Policia Nacional espanyola després de ser arrestat el 18 de febrer, Marco va explicar que el dia abans de ser arrestat va ser “perseguit” tant físicament com per telèfon per diversos membres del ministeri de l'Interior, entre els quals comissaris de la policia estatal tant de Madrid com de Barcelona. Segons el seu relat, aquests li exigien que no divulgués la conversa o els informes sobre la gravació i que tampoc en donés detalls. També va assegurar que una redactora del diari El Periódico havia fet d'intermediària en algunes d'aquestes gestions.
Tant Marco com Alejandro B., el treballador que va col·locar físicament la gravadora a la taula on van dinar Sánchez-Camacho i l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola, María Victoria Álvarez, han sostingut sempre que la líder del PP català o algú del seu entorn més immediat estaven al cas que la conversa estava sent enregistrada.
Però, a més, Marco afirma que la Policia Nacional sabia que Camacho en tenia coneixement, i que, per tant, no hi havia cap tipus de delicte a investigar, o, com a molt, un suposat delicte de denúncia falsa per part de la pròpia dirigent popular.
La titular del jutjat d'instrucció número 14 de Barcelona, Elisabet Castelló, segueix amb la investigació per descobrir qui va ordenar gravar la conversa privada que van mantenir les dues done el 7 de juliol de 2010 al restaurant barceloní. Un informe de la Policia Nacional espanyol que figura al sumari del cas conclou que el PSC va pagar a Método 3 un total de 1.750 euros per l'enregistrament.
Marco ha reiterat avui en un comunicat remès a l'agència EFE que la gravació a La Camarga es va fer amb el consentiment d'una de les dues comensals i ha afirmat que els documents intervinguts en l'escorcoll policial a la seu de l'agència de detectius demostren que el seu contingut era “absolutament legal”.
El director de Método 3 assenyala en la nota que encara no s'han dut a terme les diligències que va reclamar per poder acreditar el consentiment en la gravació per part d'una de les participants en el dinar.
Marco lamenta en el seu escrit que durant la investigació del cas s'hagi publicat que la seva agència va ser un centre d'espionatge polític i que en l'escorcoll policial a la seva seu s'havien requisat 20.000 expedients i omplert fins a tres furgons per al seu examen posterior. “La realitat demostra que tan sols es van emportar tres carpetes, el contingut de les quals era absolutament legal i diversos ordinadors locals que l'únic que proven és que Método 3 era una agència de detectius legalment habilitada per realitzar investigacions privades”, sentencia Marcos. Per aquest motiu, avança que perseguirà judicialment aquells qui atribueixin informes apòcrifs, il·legalitats, espionatges i activitats il·lícites a l'agència o als seus directius.
Enregistrament parcial
D'altra banda, també s'ha sabut que la gravació de la conversa que la policia va obtenir inicialment estava parcialment manipulada, ja que li faltaven fragments importants. La policia estatal va rebre el 18 de febrer una trucada anònima d'un home que parlava en castellà, a poc a poc i sense ocultar la seva veu. L'home va indicar que havia deixat informació sobre Método 3 en un sobre blanc dins d'una paperera situada al costat d'una estàtua de la plaça Urquinaona. Dins del sobre hi havia un llapis de memòria USB amb una gravació sonora de 2 hores i 22 minuts, en la qual es podia escoltar pràcticament tota la conversa entre les dues dones. Però quan la policia espanyola va escorcollar l'oficina de Método 3 hi va trobar la gravació original, que durava 3 hores i 39 minuts. En aquesta hi havia una hora prèvia en què s'escoltava Alejandro B. preparant la gravadora i deixant-la al restaurant. També els nou minuts finals on Sánchez-Camacho s'acomiada del restaurant sense pagar.
Després d'aixecar-se el secret de sumari, els advocats de les diverses parts podran ara sol·licitar noves diligències. El d'Alejandro B., per exemple, vol que se citi com a testimoni José Zaragoza, secretari d'Organització del PSC quan van succeir els fets, ja que de la declaració com a imputada de la gerent del partit, Lluïsa Bruguer, i d'un informe de la policia se'n desprèn que ell hauria estat qui va encarregar la gravació, o almenys va ordenar pagar per aconseguir-la. En cas que se'l cités com a imputat el cas passaria al Tribunal Suprem.
També sol·licita que se citi com a testimonis els agents dels Mossos d'Esquadra que feien d'escorta de Sánchez-Camacho en aquella època, ja que haurien d'haver controlat qui deixava el centre de taula o si hi havia algú fotografiant-la des de fora, com va passar. Així mateix, demana que se citi la secretària de Sánchez-Camacho al PP, que és qui hauria reservat taula a La Camarga, i la periodista del diari El Periódico que va intermediar entre Marco i la policia abans de ser arrestat.