Lleida dóna el relleu al litoral

A Catalunya, gairebé tot passa a la costa i els d'interior, tot i que vivim més amples, ens queixem i sovint fem algun estirabot. Habitualment, val a dir, carregats de raó. I amb la Via Catalana ha passat el mateix: que si per logística, via augusta, organització... pel que sigui, ha deixat la de Ponent i altres comarques de l'interior i de muntanya fora del traçat reivindicatiu i festiu. Ara bé, tal com exclama el lema de l'Assemblea de Ponent: Lleida hi és, Lleida hi serà!

I tant que hi va ser! I per totes bandes! Uns 30.000 lleidatans a la cadena humana, una part en 250 autocars noliejats i molta gent a la carretera ja de bon matí a la recerca del seu tram. I per postres, uns 500 voluntaris que es van inscriure en la versió lleidatana del repte d'enguany. És a dir, una cursa per la independència que va enllaçar Lleida i el Perelló i l'Ametlla de Mar. Es tractava, i es va aconseguir, de córrer en grups de quatre, tot i que en alguns trams van ser més, i per espai de 2.000 metres. I així fent relleus fins a recórrer els 135 quilòmetres d'aquest viatge.

Aquesta esforçada festa, promoguda per la delegació lleidatana de l'Assemblea, volia, també, compensar que la Via no passés per Ponent. En pocs dies es van omplir les inscripcions i sembla que amb gent no només del Pla de Lleida sinó d'altres poblacions per on passaven els relleus. La sortida, dimarts al vespre, va agrupar un centenar de persones que van acompanyar per un circuït urbà els primers quatre corredors, un dels quals era la regidora socialista de Lleida, Montse Parra.

I aquesta sortida es va fer des del Roser de Lleida. Un edifici que al 1707 va refugiar de les tropes de Felip V una part de la població, sobretot nens, dones i avis.Però tot i ser un convent, els borbònics van tancar els ciutadans a dins i van cremar l'edifici. No se'n va salvar ni un.

El simbolisme de la Diada a Lleida, però, també va ser a la Seu Vella i el seu campanar. A les 17.14 hores el repic de la Silvestra, de 1418, i la Mònica, de 1486, junt amb un conjunt de cinc campanes més, foses a mitjan segle XX, donaran el tret de sortida a la cadena humana més llarga i potent. Una catedral antiga que Felip V va voler enderrocar per ràbia. De fet, ja havia signat el decret de demolició, però el monarca es va morir i l'ordre reial va quedar en paper mullat.

I per acabar-ho d'arreglar, més d'un miler de lleidatans van pujar al Turó de la Seu Vella per sentir a les 17.14 les campanades, per tocar la pedra del monument i de la torre, malgrat les bastides per obres imprescindibles que la tapen, i per cridar per la independència de Catalunya. A més, es va organitzar una petita cadena humana entre els assistents i tothom mirant al campanar.

I és que al marge dels simbolismes, els lleidatans es van mobilitzar ahir encara més que per la Diada del 2012 i la multitudinària manifestació de Barcelona, segons l'Assemblea.

La resposta ciutadana ha sorprès més d'un, segons confessava un membre de l'ANC del Segrià. I és que a vegades costa de treure de casa els lleidatans, i més si s'hi afegeix tota una logística familiar i de transport. Però no ha estat així, i mentre els rellevistes anaven cremant etapes per la C-12, molts altres els anaven avançant en vehicles carregats de gent “groga”, amb estelades fins al coll i per tot el cotxe i sense parar de tocar els clàxons.

El dia, a més, hi acompanyava i, a diferència de la costa, va fer sol i sense massa calor, és a dir, una matí perfecte per córrer i anar a fer Via al litoral. Aquest “bon rotllo” s'encomanava entre rellevistes, els cotxes de suport que els acompanyaven, els curiosos que els esperaven a les voravies i als pobles i, fins i tot, entre els Mossos, que garantien la seguretat de la petita comitiva de corredors. A més, a cada poble es lliurava un document, “el llegat” on s'explica la resistència de Lleida al 1707.

Tot va sortir bé, sense víctimes més enllà del flat o de les agulletes d'algú poc habituat a aquestes activitats atlètiques.