La Moncloa minimitza la Diada i no s'immuta davant del clam ciutadà
Sáenz de Santamaría deixa entreveure que la cadena humana no els ha produït ni fred ni calor
Margallo se salta el guió i reclama prendre'n nota
La consigna de l'entorn de Mariano Rajoy és deixar ben clar que entre La Moncloa i el Delta de l'Ebre hi ha prou quilòmetres perquè no s'escolti el clam dels participants a la Via Catalana. Per part del govern del PP, la ressaca posterior a la cadena humana ha implicat entrar en una guerra de xifres amb l'executiu català per tal de minimitzar la fita i assenyalar que la “majoria silenciosa” que es va quedar a casa li preocupa tant o més que els milers de ciutadans que van envair els carrers. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría insistia en la tesi llençada el dia abans pel Ministeri de l'Interior que els que criden independència són una petita proporció del conjunt del poble català. “Aquesta mateixa reflexió serveix tant per l'endemà com per les hores prèvies” a la celebració de la cadena.
Però en el discurs oficial de menystenir i minimitzar els efectes de la Diada s'obria una escletxa. El ministre d'Afers Estrangers va decidir saltar-se el guió i proclamar sense embuts que la Via Catalana havia estat un “èxit de convocatòria, de logística, d'organització i de comunicació” i que això obliga per força al seu executiu a “escoltar el carrer”. José Manuel García Margallo, un dels ministres que –a nivell personal– millor sintonitza amb Rajoy, tornava a evidenciar que quan li sembla va per lliure, sobretot perquè ahir repetia una tesi –la de revisar l'estat autonòmic– que cada vegada que la senten els màxims dirigents del PP els canvia l'expressió de la cara. Mentre als passadissos del Congrés la majoria de ministres evitava els micròfons i deixava que la vicepresidenta s'erigís en portaveu única de l'estratègia de no donar gaire importància a la Diada, Margallo confessava que les imatges de la Via li van produir “preocupació i tristesa”, repetint que tot plegat mereix que l'Estat mogui fitxa per convèncer els ciutadans que “la secessió de Catalunya seria una amputació extraordinàriament dolorosa”.
Sense consulta
En tot cas, el Margallo que ahir encoratjava els seus a buscar solucions és el mateix que fa dos dies desmuntava la tesi periodística que apuntava a un hipotètic pacte secret entre Rajoy i Artur Mas per celebrar una consulta en la qual no es podria preguntar explícitament per la independència. Segons ell, a l'executiu espanyol ni li ha passat pel cap i reblava que només s'hi podria arribar a través d'una declaració unilateral, alertant de les nefastes conseqüències que això tindria.
Rubalcaba: “Rajoy s'equivoca menystenint-los”
Des del PSOE sí que es va voler solemnitzar la seva valoració de la Diada. I, de fet, Alfredo Pérez Rubalcaba va comparèixer en roda de premsa per retreure al govern espanyol “l'error” de tancar els ulls davant l'evidència “que tenim un problema greu” i no voler admetre que una “multitud pacífica” sortir al carrer a deixar constància de les seves aspiracions polítiques. Per ell, és una mal anàlisi parlar d'una “majoria silenciosa” perquè considera que molts ciutadans que no van participar en la cadena “també volen que es produeixen canvis” en la relació entre Catalunya i Espanya. El seu diagnòstic és que, un any després, la situació “és molt més greu” i dóna per fet que si Rajoy i Mas no dialoguen en ferm, empitjorarà. La seva recepta segueix sent una modificació “limitada” de la Constitució perquè Catalunya “se senti còmoda”. Aquest mateix discurs és el que diumenge portarà a la festa de la rosa del PSC.
