Letònia, primer aliat: “Si el procés és legítim, per què no?”
El primer ministre Dombrovskis s'obre a reconèixer una Catalunya independent després del “missatge molt poderós” ofert amb la Via Catalana
García-Margallo cita l'ambaixador letó a Madrid per protestar
Primer aliat europeu. Letònia s'ha atrevit a trencar el silenci i a enfrontar-se a la diplomàcia espanyola obrint la porta, per primer cop, a reconèixer un futur estat català. “Si és un procés legítim, per què no?”, va admetre ahir el seu primer ministre, el conservador Valdis Dombrovskis, en una entrevista concedida a l'Agència Catalana de Notícies. El clam de la Via Catalana ha arribat fins a Riga i el govern letó hi ha volgut respondre, tot i les pressions espanyoles per evitar qualsevol reacció internacional. Dombrovskis admet que és un “missatge molt poderós” i que Brussel·les i Madrid “haurien de prestar-hi atenció”, començant per permetre el referèndum.
La queixa formal del Ministeri d'Afers Estrangers espanyol no s'ha fet esperar i José Manuel García-Margallo ja ha convocat l'ambaixador de Letònia a Espanya per demanar-li explicacions. El ministre i el secretari d'Estat espanyol per a la UE, Íñigo Méndez de Vigo, protestaran dilluns per les declaracions de Dombrovskis i recordaran a l'ambaixador “les normes d'ingrés a la UE i el marc constitucional espanyol”, segons fonts d'Afers Estrangers.
El precedent de la Via
Precisament la cadena humana d'aquesta Diada s'emmiralla en la que el 1989 van fer Estònia, Letònia i Lituània: 600 quilòmetres enllaçant Tallinn, Riga i Vílnius, sota les amenaces de Moscou, que van atraure també l'atenció internacional i van marcar un punt d'inflexió en la seva lluita per recuperar la independència. Només dos anys més tard, les tres repúbliques bàltiques eren ja membres de ple dret de les Nacions Unides. Dombrovskis pensa que, 24 anys després, Catalunya ha llançat aquest mateix missatge al món: “Si hi ha una clara voluntat del poble i una clara demanda per fer un referèndum, val absolutament la pena prestar-hi atenció i estudiar opcions sobre com es podria abordar.”
El letó és el primer cap de govern dels 28 que implícitament i de manera pública dóna suport al procés, fruit dels esforços diplomàtics que està fent el govern i, sobretot, de la gran repercussió mundial d'aquesta Diada i la de l'any passat. “Francament, per ara no tenim un posicionament oficial, però si hi ha una legitimitat del procés, diria, teòricament parlant, per què no?”, respon quan se li pregunta si reconeixeria una eventual independència de Catalunya. Per Dombrovskis, un procés “legítim” seria idealment com el d'Escòcia, on “totes les parts estan d'acord i tiren endavant”. “Una declaració unilateral podria ser més complicada en aquest aspecte”, adverteix, tot i que en cap cas no exclou que acabi sent reconeguda igualment.
Twitter es va omplir ahir de piulades amb l'etiqueta #ThankYouLatvia, a proposta de l'ANC, i l'agraïment va arribar a ser trendic topic. Fins i tot la premsa letona es va fer ressò de l'entrevista.
Letònia entrarà aquest 1 de gener que ve a l'euro: de viure la pitjor recessió ha passat a ser la que més creix de la UE i la que més de pressa està reduint l'atur. És una economia petita que s'aboca de manera natural a l'exportació, és flexible i s'adapta més fàcilment als canvis d'un mercat global.
Moció a Westminster de felicitació per la Via
Una dotzena de diputats anglesos, escocesos, gal·lesos i nord-irlandesos del Parlament de Westminster han presentat una moció de felicitació a Catalunya per la Diada i per la multitudinària i històrica Via Catalana feta dimecres. El text s'ha fet a partir d'una proposta del cap de files d'ERC a Madrid, Alfred Bosch, en una recent visita a Londres. La moció, que es titula National day of Catalonia, felicita els catalans per l'èxit de l'Onze de Setembre passat i destaca “l'esperit pacífic i democràtic” de la cadena humana de 400 quilòmetres que va travessar el país des del Pertús fins a Alcanar. La moció destaca que la cadena travessava el país, Barcelona inclosa, i que amb aquesta iniciativa es demanava la independència de Catalunya a través de mitjans democràtics.
Esquerra, amb un comunicat, va explicar que la moció, que encara no s'ha votat, va néixer en el viatge de Bosch, durant el qual es va reunir amb el president de la Comissió d'Afers Estrangers del Parlament de Westminster i amb diputats escocesos i gal·lesos.
