Evitar l'enèsim vodevil polític

En els últims anys una de les cançons enfadoses que més s'han repetit en la política catalana ha estat l'intent de vertebrar un front comú dels partits per reivindicar la singularitat de Catalunya i anar plegats a Madrid. La gran majoria d'aquestes operacions han quedat en no res. Només cal recordar el fràgil (i tímid) consens que va haver-hi al Parlament l'any 2010 per rebutjar la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l'Estatut i la divisió que després es va produir al Congrés dels Diputats. Tot va estar amanit per declaracions i contradeclaracions, cimeres i contracimeres que van acabar cansant la ciutadania, que havia sortit en massa al carrer en una manifestació organitzada per Òmnium Cultural. La política, ja per si mateixa prou desgastada, va ser la gran perjudicada.

Exactament el mateix es va produir amb la Declaració de Sobirania, que es va aprovar el 23 de gener passat. La negociació entre les forces va ser llarga i tediosa –amb un PSC dividit–i finalment només CiU, ERC i ICV-EUiA van donar suport al text.

Ara el Parlament es troba davant d'una nova oportunitat, una nova revàlida per provar de vehicular l'anhelat front comú. En aquest cas el desafiament és el cop de porta de Mariano Rajoy a la consulta. Artur Mas ja ha instat els partits favorables al dret a decidir –CiU, ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP– a donar una “resposta de país”a l'altura del clam popular que es va viure en la Via Catalana cap a la Independència, i a bastir una posició “conjunta, unitària, ferma i serena”. El marc escollit és el debat de política general que es farà la setmana vinent a la cambra catalana, i les formacions s'estan conjurant per intentar evitar l'enèsim vodevil polític. Ho aconseguiran?

De moment ahir ERC no es va voler pronunciar sobre com s'ha d'enfocar aquesta unitat ni quines han de ser les línies vermelles. “Hem de buscar el mínim comú denominador”, van subratllar els republicans, que no volen escalfar el debat abans d'hora ni aixecar recels, sobretot entre el PSC. Uns socialistes que ja apuntaven la idea que es voti un document semblant al del manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir per visualitzar un bloc a favor de la consulta.