Política
MARCELO CANTELMI
REDACTOR EN CAP D'INTERNACIONAL DEL ‘CLARÍN'
“És evident que Catalunya hauria de rebre més”
El Clarín és un dels tres diaris més llegits a l'Amèrica Llatina. Al capdavant de la secció de política internacional hi ha Marcelo Cantelmi, l'únic periodista d'un mitjà gràfic de l'Argentina que va entrevistar el president de Síria, Baixar Al-Assad, i va cobrir des del terreny la primavera àrab. Cantelmi coneix en profunditat la demanda catalana, però admet que veu “difícil” la supervivència d'una Catalunya independent. Pensa que l'independentisme es modularà.
Quina és la posició del seu diari sobre la relació entre Catalunya i Espanya?
Clarín, i així ho hem escrit, entén que Catalunya és el territori que més recapta en aquesta nació de nacions que és Espanya, i rep molt menys del que aporta. L'eix de la protesta, tal com ho veiem nosaltres, es fonamenta en el dret que els assisteix de governar la seva pròpia hisenda. De tota manera, en la meva secció el tema només apareix quan es produeix algun element extraordinari, com això de l'última Diada. Catalunya no ens dóna per a gaires titulars, excepte quan passa alguna cosa molt important com aquesta.
Creu que el referèndum podria enfortir la demanda sobiranista?
És complicat, per les característiques de l'ordenament legal d'Espanya. Els catalans necessiten el suport de Madrid i això els complicarà tirar endavant les seves aspiracions. Suposo que el Partit Popular encallarà aquest procés més que qualsevol altre partit.
Com descriuria la relació entre Catalunya i Madrid?
És una relació sinuosa i oscil·lant. A Espanya o Madrid, perquè parlem d'això, la posició varia en funció de quin és el partit que governa. Potser els falta flexibilitat, perquè de vegades sorprèn que hi hagi gent al govern de Madrid que mira les nacionalitats amb menyspreu. El més interessant és que són justament aquestes nacionalitats les que formen i impulsen aquest país tan peculiar que és Espanya.
La demanda sobiranista catalana té futur?
Jo crec que la demanda dels catalans, com qualsevol altra reivindicació nacionalista, s'anirà flexibilitzant amb el pas dels anys si la situació econòmica millora. Avui és força evident que Catalunya hauria de rebre més pel que aporta, però la independència em sembla l'extrem d'aquesta demanda. Fixa't que la idea de la constel·lació postnacional, en la qual un francès i un grec valen igual, es trenca en mil bocins amb una crisi que proposa extrems nacionalistes amb deformacions inquietants com les que han sorgit a Holanda i Grècia. Aquells són uns nacionalismes terribles. I és patètic que quan una regió s'havia plantejat generar el seu lloc en el món de manera comuna, torni a plantejar les seves diferències. En qualsevol cas, jo sóc del parer que el nacionalisme no implica que hagi d'existir un país anomenat Catalunya, perquè això després s'ha de mantenir, i no és gens fàcil.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.