“És evident que Catalunya hauria de rebre més”

Clarín, i així ho hem escrit, entén que Catalunya és el territori que més recapta en aquesta nació de nacions que és Espanya, i rep molt menys del que aporta. L'eix de la protesta, tal com ho veiem nosaltres, es fonamenta en el dret que els assisteix de governar la seva pròpia hisenda. De tota manera, en la meva secció el tema només apareix quan es produeix algun element extraordinari, com això de l'última Diada. Catalunya no ens dóna per a gaires titulars, excepte quan passa alguna cosa molt important com aquesta.

És complicat, per les característiques de l'ordenament legal d'Espanya. Els catalans necessiten el suport de Madrid i això els complicarà tirar endavant les seves aspiracions. Suposo que el Partit Popular encallarà aquest procés més que qualsevol altre partit.

És una relació sinuosa i oscil·lant. A Espanya o Madrid, perquè parlem d'això, la posició varia en funció de quin és el partit que governa. Potser els falta flexibilitat, perquè de vegades sorprèn que hi hagi gent al govern de Madrid que mira les nacionalitats amb menyspreu. El més interessant és que són justament aquestes nacionalitats les que formen i impulsen aquest país tan peculiar que és Espanya.

Jo crec que la demanda dels catalans, com qualsevol altra reivindicació nacionalista, s'anirà flexibilitzant amb el pas dels anys si la situació econòmica millora. Avui és força evident que Catalunya hauria de rebre més pel que aporta, però la independència em sembla l'extrem d'aquesta demanda. Fixa't que la idea de la constel·lació postnacional, en la qual un francès i un grec valen igual, es trenca en mil bocins amb una crisi que proposa extrems nacionalistes amb deformacions inquietants com les que han sorgit a Holanda i Grècia. Aquells són uns nacionalismes terribles. I és patètic que quan una regió s'havia plantejat generar el seu lloc en el món de manera comuna, torni a plantejar les seves diferències. En qualsevol cas, jo sóc del parer que el nacionalisme no implica que hagi d'existir un país anomenat Catalunya, perquè això després s'ha de mantenir, i no és gens fàcil.