“Les pressions no frenaran el full de ruta català”

La crisi econòmica ha accentuat i estès encara més la sensació que és necessari per al futur de Catalunya tenir més quotes d'autogovern. Penso que cada cop són més els catalans que creuen que el desenvolupament econòmic i tecnològic, la viabilitat de les seves empreses, mantenir i millorar el nivell de benestar i consolidar els serveis públics, així com mantenir una identitat cultural i lingüística, només és possible caminant per una via catalana.

No ho sé, però penso que la Generalitat estirarà la qüestió sobiranista fins que el govern espanyol transigeixi en allò referent al finançament de Catalunya.

Més a prop i més lluny. Més a prop en el sentit que la sobirania està més arrelada i generalitzada a Catalunya, i més lluny perquè l'entossudiment del govern espanyol, i el seu poderós entorn mediàtic, augmenta exponencialment com més fort sona la reivindicació sobiranista i independentista.

Rajoy afronta tots els problemes de la mateixa manera: deixant-los podrir per després rematar-los i plantejar una solució de tallafocs. En aquest cas, apurarà al màxim per animar la divisió interna. I si ho aconsegueix, es presentarà amb un tros de pa sota el braç. És un mestre de la contemporització i, davant d'això, la millor recepta és la paciència i l'astúcia política.

Crec que sí, almenys si abans no hi ha un acord satisfactori amb la Generalitat en matèria de finançament que obligui Mas a fer marxa enrere. Si no és així, crec que la consulta és imparable. Les pressions polítiques, les amenaces judicials o policials no impediran que el govern català mantingui el seu full de ruta.

A Euskadi es viu de manera diferent en funció de qui ho veu. Les forces constitucionalistes actuen com si no existís, tot i que en realitat no poden evitar mirar de cua d'ull tot el que passa a Catalunya. Mentrestant, l'esquerra abertzale es mira ara en el mirall català i aprofita la seva estratègia per marcar perfil i condicionar sobre tot el PNB. D'altra banda, el partit d'Urkullu es mira amb respecte però amb distància el que està passant a Catalunya perquè sap que aquesta via ja es va assajar aquí en els temps d'Ibarretxe i va arribar fins on va arribar.