“Dels bascos no n'hem après res; dels catalans, sí”

Els mitjans d'aquí seguim el procés català molt de prop. L'independentisme escocès, l'SNP, no és tan creïble, la Gran Bretanya ens sembla un bloc monolític. La situació a Espanya, en canvi, és molt més semblant a la de Bèlgica. I els polítics nacionalistes flamencs viatgen sovint a Barcelona i posen Catalunya com a model de bones pràctiques, com a exemple a seguir: és un moviment pacífic, sense terrorisme, democràtic i que vol esgotar totes les vies de negociació. Dels bascos no n'hem après res; dels catalans, sí: Catalunya ha canviat la imatge violenta de l'independentisme que teníem els belgues. Els flamencs hem recuperat molta autonomia, abans érem un referent, però els catalans ens passeu la mà per la cara.

És molt difícil, en la UE actual. Això de la independència sona molt a segle XIX. Penso, en canvi, que les regions europees encara tenen molt marge per guanyar més autonomia i poder i crec que la UE podria afavorir aquest federalisme, ara que els estats nació perden pes.

La UE serà més un obstacle que una ajuda, per a la independència de Catalunya. La reacció dels estats serà molt conservadora, contrària a qualsevol secessió, sobretot d'aquells que tenen també moviments regionalistes.

Els flamencs volen més autonomia, però sense arribar a trencar amb la Bèlgica francòfona. Què faríem amb Brussel·les, com ens la repartim? A més, els flamencs som majoria. Ni tan sols l'N-VA no parla mai d'independència, perquè els seus votants no ho volen.

Si és una declaració unilateral el govern belga reaccionaria amb molta precaució, seria molt escèptic i potser els partits flamencs s'ho mirarien amb simpatia però en qualsevol cas es mantindrien prudents. Una cosa és donar suport a la causa universal de l'autodeterminació i una altra de molt diferent enfrontar-se a Espanya. Bèlgica i Flandes miraran primer pels seus interessos i recordaran que Espanya no és Bèlgica i que el que ha passat a Catalunya a Flandes no funcionaria.