“La independència és qüestió de temps”

El full de ruta, els treballs realitzats i la dinàmica política han estat molt positius per als independentistes catalans. A més, la situació de l'Estat espanyol és d'autèntica descomposició, circumstància que reforça la necessitat de crear un nou estat que sigui viable i que respongui a les necessitats i els desitjos de les persones que viuen a Catalunya. En aquest sentit, tant les condicions endògenes com les exògenes són francament favorables a la independència.

Dependrà de la voluntat de la societat catalana i de la determinació dels seus líders, inclosos els seus representants polítics. També de la intel·ligència, del talent col·lectiu i una mica de la sort. Crec sincerament que la independència de Catalunya és qüestió de temps, tot i que hi ha massa factors per atrevir-se a concretar un termini.

Crec que està més a prop. L'administració del temps polític és molt important en un tema com aquest i crec que els independentistes catalans ho han fet realment bé. En aquest sentit, des d'aquest respecte, opino que la decisió de Mas d'endarrerir una possible consulta dos anys és un error de càlcul, una irresponsabilitat i en certa mesura un frau. És cert que aquest anunci suposa una dutxa d'aigua freda, però penso que la dinàmica actual s'assembla més a una dutxa escocesa, amb una de freda i una de calenta. En el futur, la capacitat de lideratge de la societat civil catalana en favor de la independència s'estudiarà a les universitats. Per això mantinc l'esperança que el referèndum es faci com més aviat millor i que la resposta sigui positiva.

El problema d'Espanya no som ni els bascos ni els catalans, sinó la seva escassa cultura democràtica i no tenir cap visió sobre què volen ser en un futur com a país, com a estat i com a poble. La seva posició política és francament dèbil: no volen decidir, ni tan sols pensar, què volen ser, sinó què no volen que siguem els altres. La seva reacció sempre serà reaccionària. La clau és no caure en aquest esquema, sinó dissenyar i fer el nostre propi camí, acompanyats de cada vegada més i més gent.

No n'estic segur, però crec que si no fos així seria un error polític greu per part de la classe política catalana. Fa poc llegia a Twitter que el que realment és diferent a Catalunya en aquests moments és que la societat influeix en els polítics molt més que els polítics en la societat. Crec que aquest és el camí a seguir, malgrat els obstacles que es posin des de dins o des de fora de Catalunya.

En general, positivament. Ara bé, nosaltres per exemple no tenim la societat civil vibrant i lúcida que ha portat les coses a aquest punt a Catalunya. La nostra societat civil és molt més parroquiana i satèl·lit de les diferents famílies polítiques, circumstància que dificulta molt una estratègia comuna. Així mateix, tenim debats estratègics pendents que si no es resolen fan molt difícil avançar. A més, hi ha la qüestió del procés polític i la pau, que hauria de ser prioritària. Evidentment, les dècades de conflicte violent ens han afectat molt en diferents sentits. En tot cas, la influència catalana és positiva; tenim molt per aprendre de la vostra experiència, encara que els nostres errors siguin nostres i haguem de trobar el nostre propi camí, sempre des d'una perspectiva internacionalista i solidària.