Política
DAVID MADDOX
CORRESPONSAL POLÍTIC A LONDRES DE ‘THE SCOTSMAN'
“Si l'impuls és prou fort, s'haurà de trobar una solució”
Corresponsal polític a la capital anglesa del diari escocès The Scotsman, David Maddox diferencia el procés escocès del català. I, sobre l'últim, alerta que els governs espanyol i català han de seure a negociar per trobar una sortida o augura “una gran crisi”.
Com valora la Via Catalana?
Una cadena humana d'1,6 milions de persones, d'una població de 7,5, és molt impressionant. Veient-ho de fora, sembla que Catalunya estigui fent el seu camí cap a la independència.
És prou la força del carrer per obtenir demandes polítiques?
El problema és la intransigència del govern espanyol. En tot cas, si l'impuls popular en favor de la independència és suficientment fort, s'haurà de trobar una solució. Si no, hi podria haver una gran crisi.
L'independentisme català observa el procés obert per l'SNP a Escòcia amb l'esperança que això l'ajudi. És mútua aquesta visió?
Molts nacionalistes a Escòcia tenen simpatia pels catalans. No obstant això, el líder de l'SNP i primer ministre, Alex Salmond, s'ha distanciat deliberadament de Catalunya i d'altres moviments d'independència. I la direcció del partit sembla que també ha refredat la seva relació amb el moviment català, potser perquè la situació a Catalunya és molt diferent de la d'Escòcia. A Catalunya hi ha un gran moviment popular per reclamar la independència, mentre que moltes persones que voten l'SNP al govern escocès no semblen disposades a donar suport a la independència.
Dos referèndums d'independència en estats de la Unió el 2014 són massa en un sol any?
No. Seria millor per a l'estabilitat de la Unió resoldre les dues qüestions d'una vegada.
Té el moviment català cap possibilitat de tenir el suport de la UE per aconseguir celebrar el referèndum?
No gaires. La gran contradicció de la UE és que es dóna als estats i les nacions emergents la confiança per anar cap a la independència com a membres d'una organització supranacional. Però, alhora, l'estructura de la UE fa que la separació sigui molt difícil. La capacitat dels estats membres de vetar candidats i el fet que els territoris que es tornen independents hagin de sol·licitar l'ingrés una altra vegada fan que sigui difícil i que hi hagi incertesa per a la gent d'aquestes regions.
Coneix les declaracions de dos primers ministres bàltics de suport a la possible independència de Catalunya si el procés és legítim?
Però per a algú que ha treballat i viscut un any a Lituània, no és sorprenent, atès també la recent història dels tres estats bàltics en relació amb l'antiga Unió Soviètica.
Podria veure properament dos nous estats a la Unió, Escòcia i Catalunya?
No és impossible, però sí improbable. Per ara, sembla que Escòcia votarà en favor de romandre a dins del Regne Unit, encara que falta un any per al referèndum i les coses podrien canviar. Mentrestant, Catalunya encara ha de recórrer un llarg camí per convèncer Espanya per permetre fer una consulta. I encara quedaria l'interrogant de saber si Madrid acceptaria un vot afirmatiu.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.