Millet parlava en un escrit de reunir-se amb CDC quan el jutge ja l'investigava
El document es va trobar en l'escorcoll a casa seva, el 2012
L'Audiència de Barcelona ordena ara que s'incorpori al cas de l'espoli del Palau de la Música
L'Audiència de Barcelona ha ordenat que s'incorpori a la causa de l'espoli del Palau de la Música – en la recta final de petició de penes– un manuscrit de Fèlix Millet, expresident i lladre confés del Palau, en el qual es refereix a una reunió amb Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Tot indica que l'escrit està inclòs en una llista de coses a fer, segons fonts judicials.
Aquesta nota està escrita en el revers d'un full, trobat amb altres documents en l'escorcoll de la casa de Millet, a l'Ametlla del Vallès, que el titular del jutjat d'instrucció 30 de Barcelona, Josep Maria Pijuan, va ordenar fer l'any passat. És l'indici 75, format per diversos documents (del 48 al 50) i descrit pel jutjat com: “Full honoraris Millet/ Montull 24-7-09 a 26-6-10”. El bufet d'advocats Silva&Molins així partia peres amb el seu client Millet, que feia un any que havia estat imputat pel saqueig de 5,2 milions de diners públics i donacions, i que estava a punt d'entrar a la presó pel cas del fallit hotel del Palau.
Millet va reclamar al magistrat que li retornés aquesta documentació perquè vulnerava el seu dret de defensa. El jutge Pijuan li ho va denegar argumentant que les anotacions referides a una reunió amb CDC tenen interès per a la investigació, ja que la formació política apareix implicada com a responsable civil a títol lucratiu. Per preservar la confidencialitat de la relació entre advocat i client, el magistrat en va guardar l'original en una plica tancada i només va afegir a la causa una còpia del revers del full (que encara no tenen les parts).
Millet va recórrer contra la resolució a l'Audiència de Barcelona, la qual ara dóna la raó a l'instructor. La incorporació de “les notes, l'autoria de les quals no ha estat negada per Millet” –afirma la secció 21–, “no vulnera les estratègies de defensa, ja que el recurrent no explicita de quina forma i en quina mesura afecten el seu dret”.