Operació Catalunya

Madrid sentencia Camacho, mentre que Londres mima l'ariet Carmichael

Durant el descans estival, Mariano Rajoy va airejar que entre les lectures que s'enduia a la casa rural de Ribadumia (Pontevedra) hi havia Victus, la novel·la històrica sobre la guerra de successió espanyola d'Albert Sánchez Piñol. Rajoy, que per l'erudició sent tanta aversió que no cita mai un literat perquè confia més a rematar les frases amb la postil·la que el que diu és “de sentit comú” o “com Déu mana”, guarda amb zel el secret de si ha acabat el llibre i quines reflexions li ha suscitat. Plenament reincorporat al timó de l'executiu i a punt d'afrontar el repte secessionista més sever que ha vist un inquilí de La Moncloa, Rajoy no es disposa a fer cap gest cap a Catalunya i es prepara per consumir el temps, el seu millor aliat en política, confiant que l'erosió del calendari esquerdi el front català i fins i tot propiciï la ruptura entre CDC i Unió en cas que Artur Mas convoqui unes eleccions anticipades de to plebiscitari.

Com ha obrat sempre davant tots els grans desafiaments, Rajoy –que ha citat el comitè de direcció del PP– abraçarà l'estratègia de consumir fulls i fulls del calendari, segons coincideixen a assenyalar diverses fonts parlamentàries i de La Moncloa. Una vella estratègia, la de desafiar l'elasticitat del temps amb l'immobilisme que la pell de brau bateja com a tancredisme –en honor del torero valencià Tancredo López–, que ha desesperat sovint alguns dels col·laboradors que ha tingut a prop, com ara Josep Piqué. “Rajoy té un control del temps que no acostumen a compartir la resta dels mortals, però no li ha anat malament a la vida sent així”, reflexiona Piqué sobre el seu antic company en les sessions del Consell de Ministres que presidia José María Aznar. “Jo fa molt de temps que defenso que aquest tema no s'arregla deixant passar el temps”, alliçonava l'exlíder del PP català al plató d'Antena 3.

Les fonts consultades no consideren la hipòtesi de la desconnexió mental dels extrems del pont aeri. “El govern sí que s'assabenta del que passa”, assenyalen. Però això no vol dir que de l'anàlisi es passi a l'acció. L'entorn de Rajoy manté que el president espanyol no farà cap desplaçament ad hoc per a la seducció, més enllà de les cites ja programades com ara la cimera euromediterrània que tindrà lloc a Barcelona al novembre. Més enllà de la recent visita al Fòrum Pont Aeri del ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, i de la que farà aviat el titular d'Hisenda, Cristóbal Montoro, Rajoy no preveu per ara testar ni la temperatura de les elits econòmiques in situ. “Per Rajoy pot ser temptador jugar a forçar eleccions, no moure fitxa i empènyer cap a l'escenari d'eleccions anticipades en les quals CDC hagi de concórrer amb un programa netament independentista i que li obri una crisi de fractura amb Unió, i de les quals surti un Parlament menys homogeni i més difícil de governar”, dóna per fet un diputat de CiU al Congrés. El sondeig del CEO en què es dóna el triomf a ERC amb el 20% per sobre de CiU (17%) avalaria aquesta creença.

Els diputats catalans admeten que han ofert al Congrés –per a l'audiència del PP i el PSOE– l'espectacle de la seva fragilitat. Quan dimarts van pujar a la tribuna Joan Coscubiela (ICV) i Jordi Jané (CiU) per anunciar que votarien a favor de la proposició no de llei (PNL) sobre el dret a l'autodeterminació d'ERC, tots dos van dedicar un segon a fer saber el vot afirmatiu i la resta, a carregar contra Alfred Bosch (ERC) “per haver corregut més que ningú”. La pugna per la PNL va saltar a la reunió del govern català i fins Josep Antoni Duran, de gira al Washington del shutdown, pugnava per imposar l'abstenció. I això que era una PNL sense valor legislatiu i abocada al fracàs! “Tot l'hemicicle ha vist en directe que ha anat d'un pèl que la unitat catalana no es trenqui...”, avisava un diputat del grup socialista sense imaginar què succeirà si vénen revolts. Rajoy, que a Victus ja ha tastat l'afició catalana a la divisió, no era llavors a l'hemicicle.

L'únic gir que ha obrat Rajoy en la seva operació Catalunya és assumir ell la veu de rèplica. “No s'ataca el català i no es maltracta Catalunya”, rebatia dimarts al Senat en el duel amb el senador de CiU Josep Lluís Cleries. Instal·lat en la passivitat, el president espanyol que dicta el BOE es presenta fins i tot com el replicador de “veritats oficials” que es creen a Barcelona. “La gent també té el dret de sentir altres veritats que no siguin les veritats oficials”, implorava. Paradoxalment, aquell dia debutava com a ministre britànic per a Escòcia l'escocès Alistair Carmichael, que prometia ser un “activista” del no i seduir els compatriotes d'Escòcia per seguir cosits al Regne Unit.

A diferència de com es mimen des de Londres els escocesos que són unionistes, Madrid vivia l'aquelarre d'Alícia Sánchez-Camacho, que ha passat de ser el trofeu que es disputaven Intereconomía i 13 TV a viure la desautorització de Gènova 13 i l'allau de foc amic per haver defensat un finançament “singular” per a Catalunya. I el màxim que ha fet Rajoy ha estat aplaudir l'endemà l'entrada de Camacho al Senat i no renyar Jorge Fernández Díaz, l'únic ministre català, que sosté en públic el mateix que Camacho.

En l'art de consumir el temps, Rajoy té com a aliat el Tribunal Constitucional, que triga sis anys a resoldre cada recurs. Un al·licient més per a Rajoy per fer seva la frase de Martí Zuviría a Victus: “En el fons, les decisions més importants de la nostra vida no les prenem nosaltres, sinó que ens vénen donades.”