La brutícia de l'aigua potable

En el Ple de dimarts es va reconèixer que en el tema de l'aigua potable jo tenia raó i que l'estem pagant més cara que en cap altre poble. En realitat es va reconèixer tot el que havíem demanat: que els tècnics municipals feren un informe sobre els augments del preu de l'agua que paguem al poble, que es demanaren justificacions de les obres i del personal que treballa en l'empresa (perquè el paga el poble).

S'aprovà, doncs, l'informe dels tècnics, amb el vot en contra del regidor d'EU, de qui després parlaré. En conseqüència s'ha complert fil per randa tot el que havíem anat dient, encara que en el Ple ningú no féu cap al·lusió a la importància que havien tingut les denúncies aparegudes al Punt. És igual, perquè em consta que qui les havia d'apreciar ho han fet (els tècnics i els polítics, Aquagest i fins i tot Aigües de València, que és l'empresa que isqué perjudicada en la concessió municipal de Silla...)

El guanyador del conflicte que s'ha creat és, sense cap dubte, el poble, que podrà recuperar els diners que ens han fet pagar de més. De tota manera, el conflicte no s'acabarà amb açò, sinó que continuarà, tal com ho anuncià el regidor Prieto, que pronostica un gran disgust per al proper govern municipal.

En tot aquest tema de la concessió de les aigües potables el merder que s'ha organitzat des del primer moment és considerable. En general, les empreses que hi participen per a quedar-se amb la concessió lluiten quasi a mort entre elles i, guanye qui guanye, a continuació enceten reclamacions judicials i denúncies. Per què? Perquè en el món de les privatitzacions dels serveis públics, que són sempre negocis milionaris, com hi ha uns beneficis quantiosos, tots volen pegar cullerada. Lamentablement, al remat qui paga els plets i les picabaralles, és l'usuari.

En el Ple es proposava aclarir el tema de les apujades abusives o irregulars, des de l'any 2011. EU (Valentín Mateos) volia remuntar-se a l'any 2005, quan jo era l'alcalde i es féu la primera concessió, amb els vots de dos partits del govern (EU i UV) i el del PSOE, en l'oposició. El Bloc i el PP aprovaren l'informe tècnic i votàrem per Aigües de València. No m'explique perquè Teresa Badenes no li ha explicat a Valentín que el millor que pot fer EU, doncs, és oblidar-se de la primera concessió i anar a la segona, la de 2011.

Aquagest Levante ha de donar explicacions, doncs. Té els dies comptats per a fer-ho. Ha de justificar les inversions fetes en obres; les despeses, entre les quals les de personal, de què ara després tornaré a parlar; els ingressos. I ha d'ajustar la fórmula de revisió/actualització de les tarifes que cobra al veïnat, des de 2011, reintegrant l'import percebut de més. I ha de pagar els anuncis de la licitació, les despeses d'energia elèctrica derivats del servei i del tractament de desratització i desinfecció del municipi. Cal dir que, segons es desprén del que s'aprovà al Ple, totes aquestes despeses les estava pagant l'ajuntament, o siga el poble.

Com s'obre un termini de presentació d'al·legacions, jo ja anuncie que en vaig a presentar una referida al “personal”, perquè crec que és important i just que coneguem si estem pagant alguna o algunes nòmines d'empleats polítics, o siga d'empleats posats a dit com a contraprestació d'interessos polítics. El fet que en la part resolutiva aprovada al Ple es demane saber el personal de l'empresa a càrrec del municipi, diferenciant les retribucions i la SS de cada empleat, però “sense indicar els noms” no té cap altra explicació que voler ocultar el que jo em tem, que puga haver-hi algun nom que no convindria.

Tampoc no veig que es demane res sobre l'aportació d'Aquagest a la confecció (sobre tot fotografies) i edició d'un llibre sobre Silla, encarregat a dit per Baixauli a un amic seu, sense l'aprovació de ningú... Al respecte també anuncie que faré (o farem) una al·legació.

Un apunt, respecte de la reclamació que se li formula a l'empresa. El Ple aprovà iniciar la reclamació en 2011, a partir de la segona adjudicació. Jo estic d'acord, perquè és a partir d'ací que comença el desgavell, per dir-ho d'alguna manera. Voler-se remuntar a 2005, com vol el regidor d'EU, crec que és innecessari, perquè els anys de la meua alcaldia no crec que es fera cap incompliment. El regidor Verd diu que el govern d'aleshores teníem presa a cobrar uns milions per l'adjudicació i és cert, però era legal que ho férem així i es varen invertir precisament en temes de pluvials.

I això és tot, de moment. Com escrivia el passat dia 10, en aquest mateix diari El Punt, encetem una carrera judicial molt interessant que podríem anomenar “Silla, amb els seus representants i tècnics municipals, contra els abusos de l'empresa subministradora de l'aigua potable”. Front al pessimisme de les paraules d'Isidro Prieto en el Ple, jo preferisc confiar que la justícia ens donarà la raó, si l'empresa vol dur el tema al jutjat. Si pel camí es descobreix alguna ratera, ja veurem què passa, però no afrontar el problema seria una covardia i una traïció.