300 anys d'orgull català
Una cinquantena d'activitats a tot Catalunya recordaran la derrota del 1714 coincidint amb la celebració del tricentenari
La programació es fixa en set grans àmbits: la cultura, el pensament, els actes festius, els institucionals, l'economia, l'ensenyament i la projecció
Dissabte 11 de gener, a les dotze del migdia, a la Seu Vella de Lleida. Aquesta és la data d'inici d'una programació composta per més d'una cinquantena d'activitats que serviran per commemorar, al llarg de tot l'any vinent, el tricentenari dels fets del 1714. En un entorn simbòlic com ho és el Born Centre Cultural, ahir al matí es va presentar el gruix d'activitats que es desenvoluparan, amb les quals, segons el comissari de la commemoració, Miquel Calçada, es persegueixen quatre grans objectius: commemorar, cohesionar, reimaginar i projectar. Un objectiu, aquest últim, que pren especial rellevància pel moment en què es troba el país. “Hem d'explicar-nos a un món que ens mira, que està pendent de nosaltres.” Justament per això, un dels set pilars sobre els quals es basarà la programació serà la projecció internacional. En aquest sentit, es preveu portar versions reduïdes de la commemoració a ciutats com ara Nova York, Estrasburg i Berlín, en les quals s'intentarà exportar des de la música de Jordi Savall fins a la cuina dels germans Roca passant per l'art de Joan Miró.
Els altres sis àmbits en què es basaran les activitats són la cultura, el pensament, els actes institucionals, l'economia, l'ensenyament i les activitats lúdiques i festives. Calçada va insistir en la idea que la commemoració s'ha concebut de manera respectuosa i integradora, sense voluntat que ningú, sigui quin sigui el seu pensament, se'n pugui sentir exclòs. “És un programa on tothom trobarà el seu moment i el seu espai”, va concloure el comissari. I és que, de fet, la primera voluntat és situar en el present una data fonamental en la història de Catalunya per construir el futur. Les activitats són molt diverses, i destaquen, entre altres, la plantació de l'Arbre del Tricentenari, un simbòlic roure a Montserrat, i la implicació de les escoles en diverses accions, com ara l'enlairament simultani de milers d'estels amb missatges de pau, vinculant-ho a un edicte del governador militar del 1775 que ho prohibia.
Cal tenir en compte que, a banda de les activitats que s'han programat des de la Generalitat, cal afegir-hi les que els municipis implicats també han previst. Per exemple, a Barcelona se'n faran més de vuitanta per commemorar el setge.
LA FRASE
“La redempció no vindrà pel que ofereixi l'Estat”
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, no veu en el 1714 una derrota, hi veu una victòria. Una victòria perquè el projecte d'assimilació de Catalunya a Espanya engegat pels Borbons va fracassar. “La prova és que avui som aquí”, va afirmar. Per ell, el fet que Catalunya hagi estat capaç al llarg de tres segles de mantenir el seu model econòmic, la seva llengua i la seva identitat tot i que s'hagin imposat el dret, les lleis i les raons s'ha de qualificar de “victòria d'un projecte col·lectiu”.
Igual que Miquel Calçada, va reclamar la importància de la commemoració per projectar el país cap al futur. És en aquest àmbit que les seves paraules es van referir més estrictament al procés sobiranista en què està immersa Catalunya. “La redempció del país no vindrà per allò que ens pugui oferir l'Estat espanyol o un altre. Tot el que se'ns pugui oferir serà ben rebut, però l'essència de la redempció de Catalunya vindrà de nosaltres mateixos. De l'esforç i del compromís, del que ens puguem oferir a nosaltres mateixos amb solidaritat, esforç i fins i tot capacitat de sacrifici”, va concloure Homs.
El conseller no va passar per alt la importància del 2014. Un any que serà el de la memòria, el de la democràcia en majúscules, el de la política, el d'un cert canvi de tendència en la situació econòmica i social i, sobretot, el de la consulta en què Catalunya haurà de decidir el seu futur. Però també representarà el moment “per començar a construir una via segura per al conjunt del país, amb vocació inclusiva i de construir un projecte que podem oferir als ciutadans”.
