Una sèrie de 101 capítols sobre el final de la guerra a Catalunya
Amb motiu del 75è aniversari de l'ofensiva militar franquista contra Catalunya, publicarem ‘Diari d'una ocupació' sobre els últims dies de la Guerra Civil i l'inici de la dictadura
Recordarem l'ofensiva, la retirada, l'exili i la repressió
El dia 20 de desembre del 1938, aviat farà setanta-cinc anys, una gran part de Catalunya estava separada de l'Espanya republicana per una frontera aixecada per les tropes de l'exèrcit facciós dirigit pel general Franco. A l'esquena, la frontera amb l'Estat francès, tancada, la separava d'Europa i de l'ajuda que, en va, es va esperar de les forces democràtiques que governaven França i Anglaterra, massa preocupades per les repercussions dels moviments de Hitler i Mussolini, que a Munic van arribar a un vergonyós acord per ocupar els Sudets, a Txecoslovàquia, a canvi d'evitar la guerra. La pau va ser una ficció, però Munic va condemnar definitivament la República espanyola. La Guerra Civil havia entrat en la fase final i Catalunya en va ser la gran protagonista. Lleida havia caigut feia mesos, el dia 3 d'abril, i les tropes franquistes havien tallat el camí cap al País Valencià el 15 d'abril del 1938, quan les tropes franquistes van arribar al mar per Vinaròs i van avançar en direcció a Tortosa, on finalment van aturar l'ofensiva cap a Catalunya, en una de les decisions més controvertides de la Guerra Civil. Aquell 20 de desembre tothom esperava una imminent ofensiva final dels franquistes, després de la derrota republicana a la batalla de l'Ebre.
I és aquest 20 de desembre, setanta-cinc anys després, que s'inicia la sèrie que El Punt Avui dedicarà als últims dies de la guerra i a l'inici de la repressió i de la dictadura franquista i que es titularà Diari d'una ocupació. Des del dia 20 de desembre fins a l'1 d'abril del 2014 –el dia que farà 75 anys del final de la Guerra Civil i del comunicat de Franco que decretava que “la guerra ha terminado”–, aquest diari vol repassar els aspectes més rellevants del que va ser l'ocupació militar del Principat per part de les tropes de Franco. I també els primers dies de la repressió, que es va perllongar fins després de la desaparició física del general Franco, el 1975.
Aquell 20 de desembre del 1938 tothom esperava l'ofensiva franquista. I tothom esperava que començaria pel front del Segre. Després de 114 dies de dura batalla a l'Ebre, en la que ha estat definida com la més important i decisiva batalla de la Guerra Civil espanyola, el bo i millor de l'exèrcit republicà s'havia consumit. Els morts i les desenes de milers de ferits no es podien reemplaçar i el cop d'efecte de l'ofensiva republicana no havia servit de res. Tampoc no havia servit de res la retirada dels brigadistes internacionals per permetre que la frontera amb França, tancada el 13 de juny, s'obrís i permetés l'entrada d'armes i municions, imprescindibles per resistir uns quants mesos més. Però la Gran Bretanya i França ja havien sacrificat la República espanyola a Munic i havien girat la cara al conflicte donant per fet que la victòria de Franco estava cantada i que el que calia era que la guerra acabés aviat.
Comença l'ofensiva
No es van equivocar els que esperaven que l'ofensiva contra Catalunya començaria al front del Segre. Ho va fer el 23 de desembre. Els franquistes, amb Lleida conquerida, tenien ja caps de pont a l'altra banda del Segre, a Seròs, Balaguer i també a Tremp. La lògica era tan clara com ho era la immensa superioritat de l'exèrcit franquista. I, així, la primera fase de l'ofensiva facciosa va durar catorze dies, en els quals els franquistes van avançar una quarantena de quilòmetres. El front del Segre estava trencat i la sort de la República, decidida. Tortosa quedava convertida en runes i era ocupada el 13 de gener. Tarragona i Reus, el 15. El dia 23 era evacuada Barcelona i els franquistes l'ocupaven el 26 de gener. Girona cau el 4 de febrer i, dos dies després, el president de la República, Manuel Azaña, i el de la Generalitat, Lluís Companys, passen la frontera. Catalunya ha estat ocupada i la població quedava a les mans de les forces ocupants. Començava la llarga nit del franquisme.
Una sèrie per recordar
La sèrie que es publicarà fins a l'1 d'abril pretén reflectir també les conseqüències de la derrota per a Catalunya. Es volen reflectir les pèrdues humanes i econòmiques que va provocar el conflicte, el drama que va suposar per a moltes famílies l'exili i, sobretot, com es van esborrar del mapa les institucions republicanes i les pròpies de Catalunya, amb nefastes conseqüències per a la llibertat, per a la llengua i per a la pròpia cultura.
Diari d'una ocupació parlarà també dels hospitals militars, de les indústries que es van haver de transformar per fabricar material de guerra i també de les conseqüències de la repressió a l'escola i en el dia a dia dels ciutadans de Catalunya.
Una sèrie per entendre la nostra història
Diari d'una ocupació és una sèrie que, amb motiu del 75è aniversari dels fets, vol recordar una part de la nostra història i donar veu als últims protagonistes que queden d'aquella guerra. La sèrie és dirigida per Joan Villarroya, catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Barcelona i un dels grans especialistes sobre la Guerra Civil espanyola, amb nombrosos llibres escrits sobre el tema que són considerats de referència. El periodista Jordi Grau coordinarà els 101 capítols, que seran escrits per periodistes d'aquest diari i historiadors de referència.
Diari d'una ocupació són relats periodístics d'uns fets que van marcar el destí del país durant moltes dècades. Per això, al marge dels fets de la campanya militar en la seva última fase, la sèrie prestarà especial atenció al paper que va haver de jugar la societat civil aquells dies. La fam i la por, però també el paper de la dona en la guerra i en la postguerra, els camps en què es van recloure els exiliats, el seu paper en la Guerra Mundial i com molts van caure als camps d'extermini nazi. Una sèrie per recordar.
