Una pregunta clara perquè “així ho reclama el poble”
Consens entre els ponents en el debat perquè el redactat inclogui la paraula ‘independència' o ‘independent'
El 14 de setembre del 2014 s'entreveu com una data atractiva per a CiU, ERC i la CUP
La pregunta de la consulta sobiranista ha de ser clara, amb resposta binària i que no doni lloc a interpretacions posteriors. Tots els presents en el debat d'ahir van coincidir en aquest postulat quan se'ls va preguntar des de la Fila Zero per la seva posició concreta. En aquest sentit, tant l'alcaldessa de Sant Pol de Mar, Montserrat Garrido (CiU), com l'alcalde de Solsona, David Rodríguez (ERC), van matisar que la paraula independència o l'adjectiu independent haurien de ser innegociables en el redactat final. “Cal una pregunta clara que reculli el sentit dels moviments ciutadans, tal com es va fer amb la Via Catalana organitzada per l'ANC, que, amb un lema molt clar, no deixava lloc a interpretacions interessades, malgrat que algun partit intentés fer-les”, va dir Rodríguez. L'exalcalde d'Arenys de Munt, Josep Manel Ximenis (CUP), hi va afegir que calia preguntar per la independència “perquè el poble ho vol”.
Per la seva banda, l'exalcaldessa i ara presidenta de la plataforma Dret a Decidir de Badalona, Maite Arqué (PSC), hi va afegir que tan important com la pregunta és “explicar molt bé el procés a tots els ciutadans, sobretot a aquells a qui no els lliga només el sentiment nacionalista” i va puntualitzar que aquest procés pedagògic “és el que garanteix la llibertat i la democràcia”.
Sense jocs de mans
El secretari de política municipal d'ERC, Marc Sanglas, va incidir en un redactat “en què no es puguin fer jocs de mans” i va insistir a resoldre la pregunta aviat per no crear paral·lelismes i “fatigar la ciutadania” amb un camí tan llarg com el que va tenir l'Estatut del 2006. “El ritme actual és l'adequat i, a més, gràcies als errors estratègics de l'Estat, la gent ha anat assimilant independència amb democràcia”, va dir. El president de la comissió del Parlament pel dret a decidir va ser més caut en la seva resposta i va precisar que “la pregunta ha de ser la que anunciï el president Mas”.
En la mateixa línia de coincidència que amb la pregunta es van manifestar els presents en l'acte quan se'ls va preguntar per la data en què s'hauria de fer la consulta. La majoria van acceptar el diumenge 14 de setembre del 2014 –indicada en un primer moment per aquest diari– com la millor opció.
L'alcalde de Caldes de Montbui, Jordi Solé (ERC), va considerar que fer una crida a les urnes només tres dies després de l'Onze de Setembre afavoriria la participació d'una ciutadania que encara tindria molt recent la mobilització de la Diada Nacional de Catalunya. “Alhora, permetria avançar-nos al referèndum d'Escòcia previst pel 18 de setembre”, va mantenir Solé, que va considerar que així es podria estalviar un efecte mirall amb els resultats del procés escocès. Prèviament, Ximenis ja va avançar que el 2014 era una data “màgica” per als interessos sobiranistes i va recordar que el 1914 també ho va ser perquè es va crear la Mancomunitat de Catalunya.