Dues Espanyes

Hi ha una Espanya que estima Catalunya i que admira la seva riquesa cultural i intel·lectual i una capacitat de supervivència literalment provada a còpia de bombes. Una Espanya dialogant que és capaç d'entendre el moviment social i polític que, després de molts anys de provatures, ha iniciat el camí cap a la independència. Malauradament, aquesta Espanya silenciosa no és la que ha governat l'Estat i ha oprimit els catalans des de fa 300 anys. La que ho ha fet és la dels crits, l'odi, la caspa i l'ordeno y mando; la de l'hombría, la desmemòria i el diàleg impossible. La que abona la caverna i es posa les mans al cap perquè un congrés d'historiadors la vol retratar. Una Espanya, aquesta última, de la qual és molt difícil no voler marxar.