Política

La Via Catalana, tenyida de groc

fita · Més d'un milió i mig de persones van participar en la cadena humana que va travessar el país de nord a sud l'Onze de Setembre passat històric · La iniciativa de l'ANC es va convertir en la mobilització més important a favor de la independència de Catalunya

El repteera quasi tan colossal com el desig d'una majoria de ciutadans perquè sortís bé

L'Onze de Setem­bre d'aquest any serà recor­dat com la data en què hi va haver la més gran mobi­lit­zació de la història a favor de la inde­pendència del nos­tre país. La Via Cata­lana va tra­ves­sar el país de nord a sud i va pro­jec­tar al món la soli­desa, la base social i el caràcter cívic i democràtic d'un movi­ment, el sobi­ra­nista, que no ha dei­xat de créixer a un ritme expo­nen­cial des de la sentència con­tra l'Esta­tut dic­tada pel Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal el mes de juny del 2010, i que va pro­vo­car la pri­mera mani­fes­tació mas­siva en favor d'un canvi en la relació de Cata­lu­nya i Espa­nya.

Un any més tard, l'èxit de la mas­siva mani­fes­tació que va col·lap­sar lite­ral­ment el cen­tre de Bar­ce­lona per la Diada de l'Onze de Setem­bre del 2012 va convèncer els res­pon­sa­bles de l'Assem­blea Naci­o­nal de Cata­lu­nya (ANC) de la neces­si­tat d'orga­nit­zar un dis­po­si­tiu que ajudés a inter­na­ci­o­na­lit­zar el procés. La xifra de par­ti­ci­pants en una mani­fes­tació acos­tuma a estar sub­jecte a inter­pre­ta­ci­ons. Una cadena humana que tra­vessés Cata­lu­nya a imatge i sem­blança de la que va unir Vílnius i Tallin el 23 d'agost del 1989 per recla­mar la inde­pendència dels països bàltics no donava peu a cap mani­pu­lació. Més de 400 quilòmetres, fil­mats per aire i immor­ta­lit­zats en una foto for­mada pels milers de imat­ges enllaçades informàtica­ment de tots els trams del recor­re­gut –la giga­foto, encara en fase d'ela­bo­ració– serien la millor manera d'expli­car
al món la força del procés.

El dis­po­si­tiu es va començar a orga­nit­zar molts mesos abans de la Diada, quan es van fer els pri­mers càlculs i quan es va cons­ta­tar la neces­si­tat d'ani­mar els par­ti­ci­pants a des­plaçar-se a les Ter­res de l'Ebre, la zona menys poblada del país i la que, almenys d'entrada, amenaçava l'èxit de la ini­ci­a­tiva. A prin­ci­pis d'estiu, el Con­cert per la Lli­ber­tat que va omplir el Camp Nou va ser­vir per escal­far motors i per pre­sen­tar la samar­reta de la Via Cata­lana. Un dis­seny de color groc pre­si­dit pel logo­tip de l'ANC i per una cinta mètrica que sim­bo­lit­zava el metre que l'orga­nit­zació reser­vava per a cada un dels 400.000 par­ti­ci­pants que reque­ria la cadena.

El temps va demos­trar que el repte era quasi tan colos­sal com el desig d'una àmplia majo­ria de ciu­ta­dans perquè sortís bé. I no només dels cata­lans esta­blerts al país, sinó de milers d'expa­tri­ats que van con­ver­tir l'estiu en una suc­cessió de cade­nes huma­nes de dimen­si­ons diver­ses, i que ja van ser­vir com un pri­mer assaig per pro­jec­tar el procés. Hi va haver Via Cata­lana a la gran mura­lla xinesa, als peus de la torre Eif­fel, a Tòquio, a Tulum, a Hèlsinki. I així, fins a un cen­te­nar de ciu­tats d'arreu del món. I també a Cata­lu­nya, que es va con­ver­tir en esce­nari d'un gran nom­bre de pro­ves que van ser­vir per detec­tar els aspec­tes més com­pli­cats de l'orga­nit­zació, i també per man­te­nir viva la flama de l'inde­pen­den­tisme durant tot l'estiu.

A prin­ci­pis de setem­bre, tot indi­cava que la Via Cata­lana seria un èxit. I no només per l'ele­vada par­ti­ci­pació en les diver­ses pro­ves fetes durant el juliol i l'agost, sinó per l'ele­vadíssim nom­bre d'ins­crits en la ini­ci­a­tiva, per la demanda de pla­ces per cobrir els últims trams buits a les Ter­res de l'Ebre i pel suport explícit que cen­te­nars d'enti­tats van donar als orga­nit­za­dors. També per l'ele­vadíssima demanda de les samar­re­tes de la Via, dis­tribuïdes a través de les dele­ga­ci­ons de l'ANC i per diver­ses enti­tats com ara El Punt Avui, que es va abo­car en la ini­ci­a­tiva.

Èxit indis­cu­ti­ble

L'Onze de Setem­bre va arri­bar i es va tor­nar a con­ver­tir en una expressió cívica del movi­ment inde­pen­den­tista. En la més gran, això sí, de les vis­cu­des fins ara. La par­ti­ci­pació, que segons càlculs de l'orga­nit­zació va ser d'1,6 mili­ons de per­so­nes, va superar totes les pre­vi­si­ons i va doblar, tri­pli­car i qua­dru­pli­car la cadena humana en molts punts del seu recor­re­gut. Per no par­lar de l'àrea metro­po­li­tana i, sin­gu­lar­ment, de Bar­ce­lona, on la cadena humana es va con­ver­tir en una autèntica i mas­siva mani­fes­tació en dife­rents punts del traçat com ara la plaça Cata­lu­nya, la Dia­go­nal o el Paral·lel. També a les Ter­res de l'Ebre, on la por del fracàs va que­dar dis­si­pada a pri­mera hora del matí per la gene­ro­si­tat de molts ciu­ta­dans d'altres indrets de Cata­lu­nya, que no van dub­tar a des­plaçar-se al sud del país per com­par­tir festa i rei­vin­di­cació amb els ebrencs. A l'hora asse­nya­lada, les 17:14, el país va que­dar unit des d'una mica més amunt del Pertús fins a Vinaròs per l'empenta i la deter­mi­nació d'un poble deci­dit a escriure la seva pròpia història.

Un cop més, la ini­ci­a­tiva de l'ANC va arros­se­gar repre­sen­tants de mol­tes for­ces polítiques. Hi van par­ti­ci­par diver­sos con­se­llers del govern –el pre­si­dent Mas, com en la mani­fes­tació d'un any abans, va optar per no anar-hi però sí que ho va fer la seva dona, Helena Rakos­nik–, i diri­gents de CiU, ERC, ICV-EUiA, la CUP, SI, i fins i tot mem­bres dels sec­tors sobi­ra­nis­tes del PSC.

En un ambi­ent d'eufòria més que jus­ti­fi­cada, la pre­si­denta de l'ANC, Carme For­ca­dell, va apro­fi­tar l'acte polític que es va cele­brar a la plaça de Cata­lu­nya de Bar­ce­lona per recla­mar als polítics i, espe­ci­al­ment al pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, que acce­le­res­sin el procés per a la cele­bració de la con­sulta. “El 2014, el tri­cen­te­nari de la nos­tra der­rota, ha de ser el pri­mer any de la nos­tra lli­ber­tat”, va pro­cla­mar For­ca­dell, visi­ble­ment emo­ci­o­nada entre els aplau­di­ments dels milers de per­so­nes que omplien la plaça de gom a gom.

El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat va reco­llir el guant. I ni tan sols va espe­rar l'endemà per ofe­rir la seva visió de la jor­nada. Ho va fer al cap d'unes hores, en un acte ins­ti­tu­ci­o­nal d'home­natge a la figura de Guifré el Pilós cele­brat a Ripoll. “Els ciu­ta­dans de Cata­lu­nya seran cri­dats pro­pe­ra­ment a les urnes”, va asse­gu­rar, tot reno­vant el seu com­promís amb el pacte de gover­na­bi­li­tat subs­crit el 19 de desem­bre amb ERC, i que esta­blia el final d'any com la data límit per fixar la data i la pre­gunta de la con­sulta sobre el futur de Cata­lu­nya. Un referèndum que s'ha de cele­brar el 9 de novem­bre, segons van acor­dar CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP el 12 de desem­bre pas­sat.

Pel que fa a la reacció de l'Estat, va tor­nar a evi­den­ciar l'immo­bi­lisme de l'exe­cu­tiu del PP i també del PSOE. Les dues for­ma­ci­ons no només van mini­mit­zar l'èxit de la mobi­lit­zació amb l'ajuda d'alguns mit­jans de la caverna, sinó que van man­te­nir la seva pro­posta de diàleg res­trin­git al marc cons­ti­tu­ci­o­nal.

L'únic inci­dent remar­ca­ble que es viure durant la Diada es va regis­trar a Madrid. Con­cre­ta­ment, durant la cele­bració de l'Onze de Setem­bre a la seu de la dele­gació de la Gene­ra­li­tat a la capi­tal espa­nyola. Una quin­zena de mem­bres d'orga­nit­za­ci­ons fei­xis­tes d'extrema dreta van irrom­pre a l'acte pro­fe­rint crits a favor de la uni­tat d'Espa­nya i van cau­sar danys mate­ri­als, a més d'algun ferit lleu per empen­tes i llançament de gas irri­tant. Dotze d'ells van ser detin­guts en dies poste­ri­ors, tot i que no van tri­gar a que­dar en lli­ber­tat amb càrrecs.

1,6
milions
de persones van participar en la Via Catalana de l'Onze de Setembre passat. L'èxit de la iniciativa va superar les previsions, i es va convertir en la mobilització més gran de la història a favor de la independència de Catalunya.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia