Cristina Poi, Txiki i Ire

Arran de l'assot judicial del cas Nóos, la infanta Cristina de Borbó i Grècia va abandonar el palauet barceloní de Pedralbes que les 227 pàgines redactades pel jutge José Castro situen com l'escenari del possible blanqueig i delicte fiscal, l'agost del 2013, i des de llavors el portal Barelonarent.info l'ofereix per 9.800.000 euros. Amb el seu adéu a Barcelona i la seva mudança a la Rue des Granges de Ginebra (Suïssa), la infanta i duquessa de Palma pretenia reedificar la seva vida familiar en una llar discreta que no tingués un set de televisió instal·lat permanentment a l'entrada i protegir la seva intimitat i la dels seus quatre fills (Joan, Pau, Miquel i Irene). Una refundació que el vent mediàtic ahir va esberlar, perquè el recordatori de la seva imputació ja no tenia la fisonomia d'un reporter a la porta de la llar, sinó d'una pàgina en francès del diari local Tribune de Genève. “Luxe i muntatges financers al voltant de la infanta Cristina”, era el titular del popular rotatiu suís, que va ser fundat el 1879 pel banquer nord-americà James T. Bates i que enterra l'anonimat ginebrí salvaguardat fins ara pel matrimoni Urdangarin-Borbó.

Desfet l'encanteri de la discreció, ahir la filla petita del rei era receptora de moltes crides, però sobretot d'una. Per què no fa el gest de renunciar als drets successoris? Una pregunta que per ara no té resposta, perquè Cristina de Borbó no té un portaveu actiu des que el mateix secretari personal de les infantes, Carlos García-Revenga, està imputat per haver estat tresorer de Nóos. A falta d'escoltar la infanta o algú que posi veu al seu sentiment, ahir va ser l'advocat Miquel Roca qui va fer saber que “la infanta vol que es faci justícia”. “Això no és un partit de futbol, és una cosa seriosa en què hi ha en joc drets, interessos i valoracions”, aclaria Roca en l'intent de no avivar la pugna amb el jutge José Castro. I encara més després que l'altre advocat –ahir ja silenciat– Jesús María Silva hagués elevat el to el dia abans. “Si tantes ganes té el jutge d'escoltar les explicacions de la infanta i amb això ell es realitzarà com a persona...”, havia etzibat Silva, que ahir va emmudir en favor del verb pausat i assossegat de Roca.

En l'intent de redibuixar la imatge de la monarquia, el rei Joan Carles va reclutar el febrer del 2012 com a cap de comunicació de la Casa del Rei Javier Ayuso, un veterà periodista d'informació econòmica forjat a les trinxeres de la comunicació bancària a les files d'Argentaria i BBVA. Amb Ayuso van arribar els gestos de cara a l'opinió pública de desvelar la gestió del pressupost reial, però el cas Nóos i les 227 pàgines de la imputació de la infanta són un tsunami que devasta qualsevol estratègia comunicativa. Si el diari francès Libération explotava la rima en el titular L'histoire infâmante de l'infante d'Espagne, l'italià La Repubblica desgranava en dues pàgines detalls com ara l'extravagància que els ducs de Palma carreguessin a Aizoon la despesa d'una estada de luxe de tres nits al celler Marqués de Riscal per 1.573 euros amb el pseudònim Cristina Poi, Txiki i Ire (joc de mots amb el basc txiki, que vol dir petit, i el diminutiu de la filla Irene). Davant la profusió de detalls que viatjaven de Madrid a Ginebra, ahir al web de La Zarzuela només la seva recent àrea infantil parlava de Cristina a l'apartat àlbum familiar. “Agafa les pintures i dibuixa la família reial”, animava una icona adjacent al visitant del web.