Consciència i vot

Des que George Lakoff va popularitzar el concepte de marc (frame en anglès), els polítics no obvien el potencial verí que amaga el seu llenguatge. De la mateixa manera que quan un sector del PSC es presenta com a “catalanista” indirectament el que fa és instal·lar la sospita que la resta de militants no adscrits al sector no ho són de catalanistes, exigir que la llei de l'avortament es voti al Congrés dels Diputats “en consciència” suggereix que els diputats no voten la resta de lleis en consciència –o per als més malèvols, fins i tot que les voten en la inconsciència, que amb el diccionari a la mà és sinònim de “no tenir escrúpols”–. Arribats a aquest punt, té sentit defensar el vot en consciència o la llibertat de vot en el cas de l'avortament i no fer-ho en el cas d'una reforma de les pensions que empobreixi una generació de jubilats?

Tot i que no era el marc que els convocants desitjaven, aquest dilema es va suscitar ahir quan el líder del PSC, Pere Navarro, i la portaveu del PSOE al Congrés, Soraya Rodríguez, compareixien junts per registrar una proposta de reforma de la Constitució en clau federal. A un costat hi havia Soraya Rodríguez, que lidera a la Carrera de San Jerónimo una croada diària perquè el PP doni llibertat de vot als diputats però sobretot a les diputades populars en la llei Gallardón que rebobina la restricció de l'avortament als anys vuitanta. A l'altre costat hi havia Navarro, que esgrimia l'amenaça de la sanció més dura –l'expulsió– a qui avui gosi votar al Parlament d'acord amb la consciència si aquesta dicta “sí”.

Conscients o no del marc que oferien, Navarro i Rodríguez eren ahir el recordatori in situ que el PSC ha votat en dues ocasions al Congrés (26 de febrer i 29 d'octubre del 2013) al marge del PSOE sobre el dret a decidir. La tesi de Navarro és que no és comparable i que al Parlament els diputats han de votar el sentir del 83,5% del consell nacional. “El del Congrés no va ser un acte d'indisciplina parlamentària, sinó la mera constatació d'un vot diferent de dos partits diferents, PSC i PSOE, en una qüestió política que ens separa”, esgrimia ahir un diputat del PSC per combatre el paral·lelisme entre l'actitud rebel del passat al Congrés i –potser– la d'avui al Parlament. El PSOE, però, no va encaixar l'episodi amb aquest fair play i va multar amb 600 euros els diputats del PSC, inclosa l'absent Carme Chacón, que en consciència pensava el mateix que la cúpula del PSOE. Tot i la tesi oficial de negar els paral·lelismes, el diputat del PSC al Parlament Xavier Sabaté ha compartit el dubte al seu bloc. “He estat meditant si aquesta era una qüestió de consciència o no. Si hagués pensat que ho era, hauria renunciat a l'acta de diputat perquè no hauria suportat tal contradicció. Però he arribat a la conclusió que no ho és. Perquè demà [per avui] no es tracta de votar sobre el dret a decidir, que ningú no s'enganyi encara que es pot llegir i sentir que farem això. Si anés d'això avui ja no seria diputat perquè hi crec”, raonava.

Des de l'època en què Rodolfo Martín Villa i la indisciplina a la UCD van fer cèlebre la pregunta “què Rodolfo, amb quants comptem avui?”, el Congrés ha viscut sonats vots en consciència. Com el del diputat d'UCD Juan de Dios Ramírez-Heredia (primer diputat gitano), que en la mateixa sessió va votar en contra d'Adolfo Suárez i la resta en una resolució de suport a les forces d'ordre públic i a favor d'una presentada pel PCE exigint un govern d'unitat. O com el socialista Antonio García Santesmases, el primer a pagar una multa de 40.000 pessetes per desoir Felipe González i votar no a l'OTAN. Igual que el sociòleg Lakoff conclou que és obligat pensar en un elefant si et diuen “no pensis en un elefant“, l'actual fervor per la llibertat de vot i pel vot en consciència condemna a la pregunta de si és que algunes vegades es vota sense llibertat i en la inconsciència.