La via Ros
Un cop més, Àngel Rosha demostrat cintura política i capacitat per adaptar-se al medi
Ros ha optat per la tercera via. La del mig: ni trencar amb el partit, ni sotmetre's a la direcció. Tornant l'acta de diputat abans de la votació d'avui ha aconseguit garantir-se la pau amb el partit i, per tant, a la Paeria de Lleida, on la seva hipotètica expulsió hauria trencat el grup municipal i hauria obert la porta a una candidatura del PSC oposada a la seva en les municipals del 2015. I, al mateix temps, aconsegueix mantenir intacta la imatge catalanista i de vers lliure que s'ha forjat els darrers anys, evitant la humiliació de sotmetre's a les ordres inapel·lables de Pere Navarro, amb qui va rivalitzar per la direcció de partit.
Un cop més, Ros ha demostrat cintura política i adaptació al medi. Activista estudiantil i veïnal amb el PSUC, va entrar al PSC el 1979. Va ser coordinador dels serveis d'informació de l'Ajuntament de Barcelona i va treballar d'analista a San Miguel i Cobega. El gran salt polític el va fer el gener del 2004, ara fa just deu anys, quan va substituir Siurana com a paer en cap. Els primers anys de la seva etapa d'alcalde es van caracteritzar per una aclaparadora política inversora i urbanística, que va culminar simbòlicament el dia de l'estrena de l'òpera i palau de congressos La Llotja, inaugurat el 2009 i finançat amb la venda d'uns solars a Catalunya Caixa on no s'ha arribat a construir res i que ara un jutge investiga. En la segona etapa, sense capacitat inversora a les administracions, Ros es va fer un lloc en la política catalana fent servir de manera singular el seu olfacte del clima social i polític amb la prohibició del burca i la prostitució i, darrerament, fent-se un lloc fins a coliderar el sector més catalanista i proconsulta del PSC, tot i haver celebrat en el seu dia com a victòria pròpia el fracàs de participació de la consulta popular del 2010 a Lleida.
L'acta de parlamentari que ara ha tornat, la va haver de treballar molt, obtenint primer el control el 2011 de la federació de Lleida i Pirineus del PSC, fins llavors en mans oficialistes, i pactant després amb el seu rival al congrés, Òscar Ordeig, els dos primers llocs a la llista.
Ordeig ocuparà ara l'escó que deixa lliure Ros. Es declara personalment partidari del dret a decidir per la via 150.2 i fins i tot de votar sí a la moció d'avui, però, més disciplinat que Ros, és partidari que el grup acati les decisions dels òrgans de partit.
Ros, mentrestant, esperarà envoltat de regidors fidels a la Paeria, com esperen els trens que després d'un viatge complicat tornen extenuats a l'estació, però atent als canvis d'agulla de la política catalana i havent evitat, amb la renúncia a temps d'ahir, d'entrar en cap via morta.