Els municipis grans, castigats
La Generalitat exclou 107 municipis, els més poblats, de la llista de beneficiats pels 37,5 milions del fons de cooperació local
Governació es reuneix amb les entitats municipalistes i els comunica que es manté ferma en la decisió
Molts ajuntamentsvaloren la possibilitat
de traslladar la queixa als tribunals
La delicada situació econòmica que colpeja la gran majoria d'ajuntaments catalans explica que un centenar d'aquestes administracions hagin rebut com una galleda d'aigua freda la notícia, encara fresca, que la Generalitat els ha exclòs de la llista de beneficiats per les subvencions del fons de cooperació local. En total, el Departament de Governació i Relacions Institucionals ha retirat l'ajut, prèviament compromès, a 107 ajuntaments, els quals representen el gros de població del territori català. Els afectats s'han queixat de totes les maneres possibles, però Governació els va reiterar ahir, davant els presidents de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), que ho té molt difícil per fer marxa enrere en el repartiment d'aquest fons. Això sí, segons han explicat els presidents de les dues entitats municipalistes, Xavier Amor i Miquel Buch, respectivament, totes les parts s'han donat uns deu dies per estudiar alternatives, sense que la solució s'entrevegi senzilla. La FMC ja valora si presenta un contenciós administratiu.
Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa, Sabadell, Mataró, Girona i Tarragona són només alguns exemples dins la llarga llista de ciutats que hauran d'esperar tot un any, com a mínim, per recuperar aquesta font d'ingressos. La Generalitat es compromet a restablir la situació el 2014, però aquest compromís no ha calmat els ànims dels afectats.
De fet, a banda de les desenes d'al·legacions que Governació té damunt la taula per instar el departament a deixar sense efecte el repartiment dels 37,5 milions d'euros que aquest fons deriva als ajuntaments (30 milions més es distribueixen entre els consells comarcals) i fer-ne un nou repartiment, sobre la Generalitat pesen desenes d'amenaces de traslladar el cas a la via judicial, a través d'un contenciós administratiu. Només Girona i l'Hospitalet de Llobregat, que ja va recórrer a aquesta via l'any 2012 després d'encaixar una rebaixa del 35% (encara no hi ha sentència), han garantit que aniran als jutjats. Altres consistoris com ara Badalona, Cornellà, Gavà, Manresa, Sabadell, Sant Cugat del Vallès i Terrassa (entre molts més) estan valorant aquesta possibilitat, un cop es resolguin unes al·legacions que, vist com han anat les converses de les darreres hores, cauran en sac foradat.
El director general d'Administració Local del Departament de Governació, Jordi Souto, defensa que no té més marge de maniobra per justificar una retallada tan dràstica. “Partim del fet que el fons estava dotat el 2012 amb 120 milions d'euros, mentre que el 2013 disposava només de 67 milions, i això representa un descens del 60%. És absolutament impossible mantenir el nivell d'ajuts”, explica. I prendre una decisió salomònica i aplicar una retallada lineal a tothom? “Hauria estat el més senzill”, assenyala Souto, i hi afegeix: “Però no ens ho podíem permetre, perquè hi ha molts ajuntaments petits que tenen condicionat el seu pressupost als ingressos que reben del fons de cooperació local. Si els reduïm la partida, no podran cobrir les despeses bàsiques.”
El director general d'Administració Local subratlla que els ajuntaments que durant un exercici deixen de percebre aquest ajut són aquells que han incrementat la seva participació en els ingressos de l'Estat. És el mateix que dir que els diners que perden per una banda els guanyen per una altra. Tots els ajuntaments, afegeix, recuperaran aquest 2014 l'aportació que els pertoca.
Les explicacions que ha facilitat el govern català no semblen satisfer els ajuntaments afectats. Els diners d'aquest fons s'acostumen a afegir a la despesa corrent de l'administració, i tots havien fet els seus càlculs comptant amb aquesta injecció econòmica. Les crítiques plouen. L'alcalde de Gavà, el socialista Joaquim Balsera, diu que la decisió de la Generalitat d'excloure aquest municipi del Baix Llobregat suposarà “un fort impacte per a les finances municipals”, atès que l'Ajuntament va aprovar el pressupost del 2013 comptant amb aquesta aportació, tal com era habitual. No rebre aquests diners, segons el batlle, “afectarà l'estabilitat pressupostària que s'exigeix als municipis”.
Des de Mataró, el gerent de l'Ajuntament, Francesc Esteve, reflexiona sobre l'argument esgrimit per Governació respecte a la retallada dràstica del fons a aquells municipis que obtindran més diners provinents de Madrid a través de la participació de tributs de l'Estat. “Es treballa amb càlculs i esperem que siguin correctes, perquè, si no, ens podem trobar com el 2008 i el 2009, quan van obligar a retornar uns diners que els ajuntaments ja tenien més que gastats”, assenyala.
L'alcalde de Mollet, Josep Monràs (PSC), alerta que ara toca “revisar el pressupost que se'ns ha fet miques i mirar de fer nous equilibris econòmics”. Des del govern de Ripollet (PSC i CiU) es parla de decisió “il·legal i injusta”, mentre que la regidora d'Economia i Hisenda de Lleida, la socialista Montse Mínguez, coincideix amb altres polítics a l'hora d'acusar el govern català de “falta de sensibilitat amb la ciutat i amb el món local en general”.
Les formes, molt criticades
Les queixes arriben des d'administracions de tots els colors, també convergents. El darrer ple de Figueres, per exemple, va aprovar, amb el suport del govern de CiU, una moció que expressa “el malestar per l'absoluta falta de diàleg i acord amb el món local respecte a la resolució sobre la destinació dels fons de cooperació local”. El regidor d'Hisenda, Manuel Toro (CiU), es mostra “preocupat i molest”.
Un fet que ha molestat especialment, i així ho fan notar molts ajuntaments, és la decisió de comunicar la retallada enmig de les festes nadalenques, quan les administracions abaixen la guàrdia. En concret, la llista de municipis tant beneficiats com exclosos es va publicar en el Diari oficial de la Generalitat el 27 de desembre. L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, acusa el govern català d'actuar amb “nocturnitat i traïdoria”, queixa que comparteix l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, atès que els ajuntaments, diu, van tenir “un marge de reacció zero”. L'alcalde de Mollet, Josep Monràs (PSC), lamenta que la Generalitat “no doni la cara i amagui el cap sota l'ala, que és el contrari del que hauria de fer, atesa la situació econòmica que viuen els ajuntaments”.
Diàleg i consens és el que reclamen fonts consultades per aquest diari, com ara el tinent d'alcalde de Presidència, Serveis Centrals i Economia de l'Ajuntament de Sabadell, Ramon Burgués, mentre que fonts de l'Ajuntament de Sant Cugat lamenten que s'hagi fet sense deixar marge de maniobra als consistoris, mentre a la vegada se'ls demana rigor pressupostari.
I és que moltes administracions locals han rebut la notícia quan encara no han cobrat ni la totalitat de diners del 2012 que han de percebre provinents d'aquest fons. A Badalona, la Generalitat li deu 365.000 euros dels 680.000 esperats; a Mataró, 349.000 dels 778.000 anunciats, i Vic no ha vist encara ni un sol euro dels 327.623 que li pertoquen.
Entre tots els ajuntaments consultats, també n'hi ha que no es mostren nerviosos per la nova retallada. És el cas de Barcelona, on representants del govern expliquen que, atesa la robustesa de les finances de la corporació, aquesta partida es podrà cobrir sense gaires maldecaps –tanmateix, han demanat la derogació de la mesura–, i l'Ajuntament de Sant Boi, en què una economia sanejada els permet cobrir el forat que deixa el fons. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), precisa que una bona gestió del pressupost, com la que la que l'administració que ell lidera “du a terme”, permetrà que quedi absorbit en la liquidació. Finalment, el regidor d'Hisenda de Vic, David Sala (CiU), ho qualifica d'“incidència petita”, perquè treballen “amb un pressupost municipal de 40 milions d'euros”, tot i admetre que l'exclusió de la llista “ha estat una mala notícia.”
Aquesta informació ha estat elaborada per
