El gran xeflis de Fonteta

Es veu que el president de la Generalitat, Artur Mas, no era ahir molt receptiu a l'hora d'anar a la trobada organitzada pel president de l'empresa de cercatalents Seelinger & Conde, Lluís Conde, al Mas Anglada de Fonteta, que per cert va comprar al que va ser president de Torras Hostench i del Banco de los Pirineus, Higini Torres Hostench.

A Mas, es veu, el molestava que s'hagués fet pública una trobada que, de fet, no passava de ser un xeflis privat i, a la pràctica, un compromís més de l'agenda del president. Això sí, una reunió de 270 persones, aplegades al voltant de taules llarguíssimes, que formaven una autèntica galàxia de poderosos i influents. Però, a la fi, i poc després de les tres de la tarda, el cotxe de Mas entrava per la porta del darrere, esquivant la majoria de fotoperiodistes i unitats mòbils, palplantats sota un molest plugim davant l'entrada principal. I tot aquest rebombori per l'assistència del president a un acte on coincidiria amb gent ben situada del PP el mateix dia que Rajoy pujava al faristol i arengava els seus. Aquesta trobada, batejada com l'Esperit de Fonteta, és, de fet, la segona que es fa –al setembre passat, però, se'n va fer una de menor–.

A Mas el van seure a la taula presidencial, si bé no va parlar amb gairebé ningú, tret d'una estona amb Rodrigo Rato. I el planter era important: ministres del PP, com ara José Manuel Soria o Ana Pastor –que no va anar a la convenció, per cert–; consellers com Ferran Mascarell o Germà Gordó, l'expresident Jordi Pujol i socialistes com ara Pere Navarro o Higini Clotas, exministres com Narcís Serra i Esperanza Aguirre, fitxada per aquest cercatalents.

Tots ells al voltant del menú del xef del mas, Lluís Roger, amb carxofes farcides amb duxelles de xampinyons gratinats, civet de senglar de les Gavarres amb vi de la casa o platillo de mandonguilles amb pèsols, recuit de Fonteta, fruita de la passió i mel de flor; i regat amb vi del Mas Anglada, Analvaro i Tolimen. En tot cas, i vist des de fora, no feia pas l'efecte de cap club Bilderberg; més aviat una lliçó magistral de qui vol lluir d'agenda, però fent enyorar el
suquet d'en Portabella.