Sopar amb Fraga

Al principi vaig gaudir de la “confiança” de Grisolia. Això explica la meua presència a la Comissió de Govern del Consell Valencià de Cultura. Després canvià d'opinió, igual va pensar que li portava massa la contraria, la qual cosa em va permetre durant la resta de l'estada a la institució mantindre la meua postura crítica amb facilitat. Recorde que quan en féu la proposta li vaig indicar la meua condició de roig i catalanista, la seua resposta va estar “ya lo se pero Eduardo esta de acuerdo”, així doncs funcionen les coses!

El cas és que durant eixe període entre altres actes em va tocar sopar amb el President de la Junta de Galícia, Manuel Fraga. Fou amb motiu de la seua participació donant una conferència a unes jornades sobre el nostre Estatut fetes amb motiu de la visita del Consell de Cultura de Galícia. El cas és que va haver un sopar a un reservat de l'Hotel Astòria. Del CVC hi érem el President Grisolia , Manuel Bas, jo així com les nostres esposes. També assistirien Zaplana i Ripoll, a més de la delegació gallega. Amb el temps he pensat que l' encontre, un any abans de l'encàrrec del dictamen sobre la llengua, fou igualment un tanteig o sondeig per abordar el conflicte lingüístic al si del CVC.

La particularitat del sopar radica en haver coincidit amb la celebració a la mateixa nit de la sessió de les Corts Valencianes a la qual patí un infart el líder d' Unió Valenciana, Vicent González Lizondo, com a conseqüència del qual va morir.

Zaplana i Ripoll es van incorporar al sopar amb retard, ja que es trobaven a Les Corts al debat dels pressupostos, en eixe temps nosaltres pogueren parlar amb Fraga amb prou tranquil·litat i sense entrar en conflicte, i ho férem de literatura, cal dir que ens sorprengué força el coneixement que tenia de la narrativa contemporània i en general de molts altres temes culturals, com l' art.

Un detall, en arribar Fraga ens saludà amb un “Bona nit, com estan vostès”, impensable en Zaplana, Camps, o en Fabra. Altre detall va estar la relació del fundador del PP amb l' espavilitat Zaplana, al preguntar-li directament: “¿Oye Eduardo quien lo tiene mejor tú o Rita?”, la resposta fou:“Hombre Rita, como lo dudas”. Segons Zaplana el recolzament electoral municipal era molt mes alt que l' autonòmic, tanmateix, no faltaren referències al cas d'Unió Valenciana i de Lizondo.

Entre ells, moltes coses es couen en dinars o sopars, nosaltres funcionem d' altre forma, allò del sopar no deixa de ser una anècdota més, per a mi era quelcom estrany, puix no estava habituat. Em serví però, per diferenciar els tipus de polítics de dreta, el cas de Fraga o el de Zaplana, el primer amb un important bagatge cultural, el segon, pur oportunisme o arribisme sense més, ideologia front a la simple pràctica de treure profit de la política, com hem comprovat.