Relleu, crisi o xafarranxo

A diferència d'altres presidents espanyols, a Rajoy li agrada ser previsible. Bé, això és el que ell diu, però al final els fets el desmenteixen. Assegura que no és home ni de donar sorpreses ni d'inventar-se juguesques, si bé en la major part d'ocasions el seus silencis –que es confonen amb manca de decisió– el converteix en un personatge enigmàtic i difícil d'interpretar. Ara per ara, el PP no les té totes sobre com serà el relleu que per força s'ha de produir al capdavant del ministeri d'Agricultura si finalment Miguel Arias-Cañete és el futur cap de cartell en les europees. El líder dels populars sempre ha suggerit que està tan content amb els seus ministres que, si pot, només farà un canvi “tècnic”, “un retoc”; és a dir, s'agafarà una peça i se la substituirà per una altra. Però una cosa són les paraules i l'altra són els fets. Tres dies abans que es rellevés Celestino Corbacho al capdavant de Treball, Zapatero insistia que el canvi es limitaria al dirigent català, perquè havia demanat poder anar al Parlament. Al final, però, el socialista va optar per fer net i, fins i tot, va desaparèixer del govern la totpoderosa María Teresa Fernández de la Vega, que va cedir el seu lloc a Rubalcaba. A diferència de Zapatero, que gaudia enmig del xafarranxo de combat, a Rajoy sembla que li faci por que es parli de crisi de govern: en lloc de vendre-ho com un revulsiu, pensa que fer massa canvis és sinònim d'admetre debilitats. A hores d'ara, hi ha força ministres tocats: però rellevar Ana Mato s'interpretarà que és per la Gürtel, i si canvia de cartera Alberto Ruiz Gallardón o Jorge Fernández Díaz es dirà que ho fa per les seves relliscades. Qualsevol substitució als ministeris de José Manuel García-Margallo, Fátima Báñez, Pedro Morenés o José Ignacio Wert s'atribuirà al desgast en la seva gestió. Sigui un retoc, una minicrisi o una renovació en profunditat, molts donen per fet que l'andalús Javier Arenas es podria incorporar al govern. Ja hi va ser en temps d'Aznar. I altres, com ara el balear José Ramón Bauzá o el gallec Alberto Núñez Feijóo, esperen amb ànsia una trucada.