Putin aparta l'ombra de la guerra
El president rus creu que ara no cal intervenir a Ucraïna, però no descarta fer-ho més endavant
El govern de Crimea assegura que domina la península
El cap del Kremlin, Vladímir Putin, va allunyar ahir l'amenaça que aquests dies ha alertat el món d'una intervenció militar a Ucraïna, tot i que no la descarta si més endavant Moscou considera que és necessària.
Durant una roda de premsa Putin va deixar molt clara la posició del Kremlin, dient que considera que el que ha tingut lloc a Ucraïna és “un cop d'estat inconstitucional” i que, per això, no considera legítimes les noves autoritats de Kíev. Amb un to comprensiu Putin va dir que entenia els desitjos de canvi del poble ucraïnès, però que els ciutadans del país veí haurien de poder decidir el seu destí lliurement i també en els referèndums regionals, en al·lusió al desig de les noves autoritats de la República Autònoma de Crimea de fer una consulta.
Segons el president rus, ara no és necessària la intervenció militar, però va dir que, si més endavant l'anarquia s'estenia per l'est del país, potser sí que caldria intervenir-hi. De tota manera, va insistir que seria “l'últim recurs” i que es tractaria d'una “missió humanitària” per defensar “els ucraïnesos que tenen vincles molt estrets amb Rússia”.
Precisament ahir es va ordenar el replegament a les casernes dels 150.000 militars que estaven fent maniobres des de la setmana passada al centre i l'est del país, a prop de la frontera amb Ucraïna. Putin creu que, si s'hagués de dur a terme la intervenció, aquesta seria totalment legal perquè el derrocat Víktor Ianukóvitx, que per a Moscou continua sent legítim, va demanar ajuda al Kremlin per aturar l'escalada de violència al seu país. Pel que fa a Crimea, on des de fa dies s'ha traslladat la tensió, Putin va insistir que Rússia no vol “annexionar-se-la” i que els seus habitants haurien de poder decidir el seu futur polític. Quant als militars sense identificar que aquests dies han aconseguit el control de facto de llocs clau de la república, Putin va dir que no eren militars russos, sinó “membres de les brigades d'autodefensa locals”.
Crítica als Estats Units
El to de Putin va ser més aviat relaxat i conciliador, argumentant molt bé la posició russa, però no va perdre l'oportunitat de criticar la legitimitat d'accions dels Estats Units, com ara la seva actuació a l'Afganistan, Líbia i l'Iraq. Va voler fer veure que no li fan por les amenaces de sancions de Washington i de Brussel·les, alertant que “els danys seran mutus”, ni tampoc la del boicot a la cimera del G-8 a Sotxi prevista pel juny.
Mentrestant, a la península de Crimea, ahir el nou cap de la república, Serguei Aksiónov, va anunciar que el seu govern ja havia fet efectiu el control sobre la seguretat de tota la península. Aksiónov va assegurar: “Coordinem totes les nostres activitats amb la flota russa del mar Negre, però avui ja no necessitem ajuda física.” També va admetre que Putin els havia ajudat.
A més, va explicar que s'estava negociant amb els caps de les unitats militars de Crimea, “que avui han de complir amb l'ordre de sotmetre's a les autoritats de la República Autònoma de Crimea”. Kíev no reconeix la legalitat del nou govern prorús de Crimea com tampoc ho fan els ucraïnesos i els tàtars de la península. Les noves autoritats ucraïneses sorgides de l'Euromaidan ahir van rebre el suport del cap del Departament d'Estat dels Estats Units, John Kerry, de visita a Kíev, que va anunciar que el seu país els concedia un crèdit de mil milions de dòlars per ajudar-los a sortir de la crisi econòmica.
Visita de Kerry
Tot i que el Kremlin no reconeix les autoritats ucraïneses, el nou govern de Kíev va anunciar que ja s'havien iniciat contactes amb Moscou per resoldre la crisi oberta a Crimea.
Obama diu que encara es pot parar la guerra
El president dels EUA, Barack Obama, va apel·lar ahir a Moscou perquè freni l'escalada militar i va dir que creu que encara és a temps de treballar amb la comunitat internacional per a l'estabilització d'Ucraïna. “Encara hi ha una oportunitat perquè Rússia estabilitzi la situació en coordinació amb la comunitat internacional”, va dir Obama hores després de suspendre la cooperació militar i comercial amb Moscou. El president nord-americà va destacar “informacions” que indiquen que el president rus, Vladímir Putin, “està parant un moment i reflexionant sobre el que està passant”. Obama va insistir que els EUA, la UE, el Canadà i el Japó creuen que “els ucraïnesos han de decidir el seu futur” i que Rússia ha violat el dret internacional amb el desplegament de tropes a Crimea. “Putin deu tenir un grup diferent d'advocats”, va dir Obama, que considera que l'actuació de Putin a Ucraïna no és un senyal de la fortalesa russa, sinó el reflex de la profunda preocupació que tenen els països veïns per la ingerència de Moscou.
L'OTAN denuncia la violació de la integritat d'Ucraïna
L'OTAN va deixar clar ahir que Rússia “continua violant la sobirania i integritat territorial d'Ucraïna”, i va advertir de “les greus implicacions” que aquesta circumstància podria tenir per a la seguretat i l'estabilitat. El secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen, va assegurar, en finalitzar la reunió sol·licitada per Polònia, que aquests esdeveniments presenten greus implicacions per a la seguretat i l'estabilitat de l'àrea euroatlàntica. Polònia va invocar dilluns l'article IV del Tractat de l'Atlàntic per convocar una reunió amb motiu del desplegament de les tropes russes a Crimea. L'ambaixador rus davant l'OTAN, Aleksandr Gruixko, va acceptar acudir a la trobada extraordinària que va demanar ahir Rasmussen per tractar de la situació a Ucraïna. Gruixko va considerar que la iniciativa polonesa només fa que “alimentar les tensions” i mostra “una mentalitat a l'estil de la guerra freda”. El Consell OTAN-Rússia és un fòrum de consultes i cooperació entre l'Aliança Atlàntica i el Kremlin establert a Roma el 2002.
D'altra banda, els països de la Unió Europea haurien arribat a un principi d'acord ahir per congelar els actius financers i béns sota jurisdicció europea de divuit ucraïnesos, entre els quals hi ha l'expresident Víktor Ianukóvitx i els seus dos fills, segons haurien confirmat diverses fonts diplomàtiques.
