política
Una excepció a la llei per a la segregació de Medinyà
El Parlament estudia fer una disposició especial en la nova normativa d'administracions locals que permeti la separació
La voluntat unànime de tots els grups, factor clau per aconseguir-ho
El Parlament de Catalunya es planteja afegir una excepció a la nova llei d'administracions locals, a fi que Medinyà es pugui segregar de Sant Julià de Ramis. L'article 26 de l'avantprojecte de la llei preveu que els municipis resultants d'un procés de segregació han de tenir més de 10.000 habitants cadascun. La condició no la compleixen ni Sant Julià de Ramis ni Medinyà, ja que el primer té actualment uns 2.350 habitants i Medinyà, prop de 900. També s'hi demana que entre els dos nuclis més propers dels municipis resultants hi hagi una franja de sòl no urbanitzable d'una amplada mínima de 5.000 metres, fet que tampoc es compleix.
Aquestes dues condicions no farien possible la segregació, i els parlamentaris no veuen de bon ull modificar el text a fi d'adaptar-lo a les necessitats del cas, ja que podria suposar obrir una escletxa legal que portés molts municipis a demanar-ho també.
La singularitat
Per aquestes raons s'indica com a possible solució la possibilitat d'afegir al text –que es preveu tenir llest abans de l'estiu– una disposició especial per a Sant Julià de Ramis i Medinyà, a causa de la singularitat dels dos pobles, que l'Estat va obligar a fusionar el 1972, i que té factors econòmics i també socials. Un dels arguments que juguen a favor dels promotors de la segregació –tots els grups municipals del ple de Sant Julià de Ramis, i el col·lectiu Pro Medinyà Independent– és precisament aquesta voluntat unitària, que va més enllà dels colors polítics i, també, del nucli al qual pertanyin els veïns.
Un altre és l'estudi econòmic que ha elaborat la Universitat de Girona (UdG), que avala la viabilitat econòmica dels dos pobles per separat: “El que s'ha fet és agafar els pressupostos liquidats dels darrers anys i desglossar-los per a Sant Julià de Ramis i Medinyà. El resultat demostra que són perfectament viables”, explica l'alcalde del municipi, Narcís Casassa (independent pel PSC). L'alcalde va més enllà, i assegura que els dos municipis tenen tots els serveis i equipaments duplicats, fet que evitaria noves inversions en infraestructures: “Si avui Medinyà fos independent, demà funcionaria com sempre”, conclou. Casassa admet, però, que després de la segregació caldria “fer reajustaments tant a Medinyà com a Sant Julià de Ramis”, tot i que creu que si fessin falta ingressos seria possible aconseguir-los: “La pressió fiscal de Sant Julià de Ramis està a la franja mitjana-baixa de la pressió fiscal als municipis de la demarcació de Girona”, assegura.
Optimisme moderat
L'alcalde considera que la compareixença de divendres va ser “un moment històric, perquè mai s'havia estat tan a prop d'aconseguir la restitució de Medinyà com a municipi”. Tot i que les sensacions de la resta dels participants en la compareixença van ser també positives, ningú no dóna, però, la feina per feta. Una de les que es posarà a fer de manera immediata el consistori és preparar desglossats els pressupostos liquidats dels anys 2012 i 2013 –en la documentació que es va donar al Parlament hi era fins al 2011–. Han demanat també una trobada amb la vicepresidenta del govern i titular del Departament de Governació, Joana Ortega, per exposar-li la conveniència de la proposta segregacionista.
Opinió dels portaveus
El regidor de Medinyà 1972-Entesa, Sixte Galià, va destacar ahir que la gran força de la compareixença van ser les raons econòmiques al·ludides i el fet d'anar tots junts. Galià considera que la trobada va ser “molt esperançadora”. Pere Pujolràs (UDM) es va mostrar “sobtat positivament per la receptivitat” que va detectar en els parlamentaris, i va considerar que s'està “en la bona línia, tot i que encara no està fet”. El portaveu de CiU, Patrici Oliveras, va dir que la petició “recull la voluntat popular” dels veïns del municipi i que la segregació “és el més racional”. Joaquim Mazó (PSC) va recordar que la segregació és una petició ciutadana històrica i va concloure que “amb perspectiva, és l'aplicació del dret a decidir”.
Dos pobles que miren cap a costats oposats
L'alcalde destaca que hi ha raons socials que avalen la separació. Defensa que Medinyà ha mirat sempre més cap al Pla de l'Estany i Sant Julià, cap al Gironès, i que aquest fet s'ha de tenir en compte.
L'Estartit confia a disposar del vistiplau a l'EMD aquest estiu
L'Estartit va veure foses les seves pretensions independentistes, primer per decisió administrativa i, més tard, per la judicial, i en els últims anys el moviment segregacionista ha centrat els seus esforços en l'obtenció de l'entitat municipal descentralitzada (EMD). El procés s'ha accelerat en els darrers mesos i ara és en mans de la Generalitat de Catalunya, que en els pròxims mesos decidirà. S'espera el vistiplau per abans de l'estiu.
Projecte d'EMD per a Empuriabrava, a Castelló d'Empúries
Cap formació política reclama la segregació d'Empuriabrava de Castelló d'Empúries, però el govern municipal, de Xavi Sanllehí (CiU), portava en el seu programa electoral la creació d'una entitat municipal descentralitzada (EMD) per a la marina. L'octubre del 2013, Sanllehí es va reunir amb l'alcalde de Torroella de Montgrí per recollir l'experiència del municipi sobre el tema. La creació de l'EMD però, es veu com un objectiu llunyà.
