Martí és independentista?

Que les primàries del PSC a Barcelona no apassionen és tota una evidència. Amb els cinc candidats extraviats en actes singulars –a aquestes alçades ja hem vist tocar la flauta o sofàs al carrer– per intentar captar l'atenció mediàtica, l'únic debat que sembla insuflar una certa pulsió a aquest procés és, ves per on, la qüestió sobiranista. Amb tot l'aparell socialista a la grenya, a l'aspirant Jordi Martí aquesta conjuntura ja li va bé. Si us plau per força. Arrossegar el potencial votant catalanista del partit és la seva tàctica i estratègia i, per això, ahir els va fer una picada d'ullet més que explícita amb una xerrada que no podia tenir un títol més evocador: Barcelona, capital d'estat. A aquestes alçades, d'eufemismes, els justos.

Martí, home d'idees i de cultura, es va envoltar de l'atmosfera lisèrgica de la capella dels Àngels per escenificar una conversa amena, aparentment, amb l'editor i opinador Ernest Folch. Davant un centenar de persones –no era ple–, ambdós de seguida van anar de cara a barraca. A preguntes de Folch, va ratificar que quan parla d'una Barcelona capital d'estat, ho fa en referència a un estat català. “Per tant, Martí és independentista?”, va interpel·lar el conductor. L'interessat ni confirma ni desmenteix. Aquí el candidat va fer de polític jugant a l'ambigüitat, esgrimint la tesi que del que es tracta, en unes primàries obertes, és de sumar complicitats més enllà de l'electorat socialista ortodox. I a l'hora de criticar Pere Navarro no s'està d'orgues. No s'entenen. I punt. Martí es mostra defensor “absolut” de la consulta i no descartaria votar sí i sí, ja que veu l'entesa amb Espanya com una entelèquia. Ell, però, es veu més com un “federalista europeu”. A més d'un se li va acabar de regirar l'estómac quan va proclamar que si fos alcalde donaria suport, “però amb matisos”, a la celebració d'un referèndum no acordat. Potser no es reconeix com a independentista. Però amb aquest discurs, cal?