El que les primàries havien de ser... i el que han estat

La federació del PSC de Barcelona, veient que quasi 10.000 barcelonins van avalar els cinc candidats a les primàries, va arribar a dir que aspirava a mobilitzar un mínim d'11.000 persones per rellançar el projecte socialista a la ciutat. A la primera volta, només hi van votar 7.463 persones, xifra menor als avals. La participació en la segona volta ha estat encara pitjor.

Aquests números són poc o molt? Són xifres lògiques tenint en compte l'actual desafecció per la política? Comparem-les. A les primàries del PSC de Barcelona entre Jordi Hereu i Montserrat Tura, del 2011, van votar 4.214 persones dels 12.000 militants i simpatitzants amb dret a vot, és a dir, un 34%. En primàries per a les europees, on pot votar menys gent que a Barcelona, la participació, percentualment, ha estat més alta: a les del PSC, que va guanyar Javi López, van votar 8.049, un 9% de les 88.000 amb dret; a les d'ICV, amb victòria per a Ernest Urtasun, hi va haver 1.710 vots de 6.227, és a dir, un 27%; o a les de Compromís del País Valencià, que van tenir 7.640 participants, un 65% d'11.700. Aquestes primàries obertes del PSC de Barcelona són difícilment comparables en percentatges perquè pot votar qualsevol ciutadà barceloní major de 16 anys: més d'un milió i mig de persones. Els 5.524 votants de la segona volta són menys d'un 0,5% dels barcelonins. Però aquest percentatge sí que es pot comparar amb la participació en la consulta de Barcelona Decideix sobre la independència, que va ser de 257.645 barcelonins, un 21%, i la de la consulta de la Diagonal, que va sumar 144.742 votants, un 12%.

El PSC no pot presumir d'haver assolit els objectius de mobilització que esperava i, fins i tot, queda lluny, percentualment parlant, de les seves pròpies xifres. El PSC, com altres partits, intenta amb les primàries restar força a la insatisfacció amb la democràcia i la desafecció política, però queda molt camí per fer.