“La millor proposta és poder votar”

Va ser la intervenció més llarga de la delegació catalana i, probablement, la més contundent. Joan Herrera no va dedicar esforços a fer un llistat dels greuges que suporta Catalunya, sinó que va plantejar el debat en termes de drets i de democràcia. Una realitat, va dir, que al llarg dels anys ha anat variant. Va dibuixar un escenari de com Catalunya ha passat de ser una de els comunitats que va donar un suport més majoritari a l'aprovació de la Constitució a una en què més del 80% dels catalans reclamen el seu dret a decidir. És el que ell va anomenar la fi d'un règim. No només a Catalunya, sinó a tot l'Estat, amb marees humanes per la sanitat i l'educació, el 22-M i la lluita per les hipoteques. “Estem aquí perquè l'Espanya que ens governa no entén la realitat plurinacional més completa d'Europa.I això no sé si és compatible amb l'Espanya d'avui, però sí que és radicalment incompatible amb una Espanya que inclogui Catalunya”, va advertir a Rajoy. També el va avisar que, si bé la fita històrica del catalanisme polític ha estat la reforma d'Espanya per trobar un encaix, avui dia això ja no té sentit, perquè la majoria del poble està pel dret a decidir.

És en aquest àmbit que el coordinador nacional d'ICV-EUiA va emmarcar una oferta de pacte a l'Estat: que es permeti als ciutadans decidir. “No hi ha cap proposta millor que fer que la ciutadania parli, que expressi en la direcció que s'ha de caminar”, va etzibar. Un referèndum no vinculant, acordat per a iniciar un procés democràtic i no per definit una nova realitat jurídica. Més endavant vindrien les reformes legals i constitucional. I per això va retreure la posició que els partits espanyolistes, i sobretot el PP, mantenen tot fent-los una recomanació. L'immobilisme no és la solució, perquè hi ha un problema evident. La sortida passa per una proposta raonada, democràtica i intel·ligent, i això és el que els va demanar. Que es mullin, com es fa “en altres latituds” del món, on les demandes es responen essent canalitzades i no ignorades, com se n'ha vantat tradicionalment Mariano Rajoy. Per això, Joan Herrera va identificar una por després del debat d'ahir al Congrés. Que les grans formacions polítiques espanyoles facin el que no és raonable, el que no és intel·ligent. Que utilitzin els interessos partidistes com han fet sempre i no negociïn res. “El pacte constitucional està essent dinamitat amb la seva actitud. Pretenen empetitir una Constitució que ja no sentim com a pròpia”, els va avisar.

La falta de mires que Herrera detecta en els partits espanyols la va exemplificar amb el fet que es pensen que el sentiment nacionalista és un suflé que passarà, quan en realitat és un moviment plural. I va vaticinar que d'aquesta manera no s'avançarà. Per poder-ho fer caldria “un PSOE que no apuntali el que ja és vell i una dreta més a la britànica”, referint-se al cas d'Escòcia. Perquè l'obstacle, va dir el líder d'ICV, no és la llei. És que el PP és presoner de l'anticatalanisme de tants anys. Va recordar, en aquest sentit, la recollida de firmes contra l'Estatut de Catalunya. O que el PSC portava el dret a decidir en el seu programa electoral de les eleccions al Parlament. En definitiva, va insistir, la democràcia és ajustar-se a la realitat. Però va confessar que no n'esperava una resposta positiva. Una resposta que l'única cosa que aconseguirà és que el problema no es faci petit ni es resolgui, sinó just el contrari: es farà més gran. “Poden dilatar el debat, però així no el pararan. Quan més tardin a afrontar-lo més distància hi haurà”, va concloure Herrera després d'afegir que qui trenca “Espanya és qui no reconeix el dret a decidir”.