Mas: “No és un punt final, construirem marcs legals”

El no del Congrés a la petició de transferir a la Generalitat la competència per convocar un referèndum d'autodeterminació estava cantat, però també que no interrompria el compliment del guió sobiranista, precisament perquè en el guió ja estava perfectament previst el resultat de la sessió d'ahir. Però, per si algú encara no ho tenia clar, hi va insistir al matí el portaveu del govern, Francesc Homs, que abans de viatjar a Madrid va avisar que la comitiva catalana no anava a demanar permís per convocar una consulta el 9 de novembre, sinó simplement ”col·laboració”. “Votar, votarem. O és que suspendran la democràcia?”, va sentenciar Homs. I a la nit, tot just acabat el debat, el president Artur Mas va comparèixer per TV3 per esvair dubtes i refermar que la derrota al Congrés no atura res. “Això no és un punt final”, va sentenciar. El pas següent, també previst: “Les institucions catalanes buscaran la construcció de marcs legals, que n'hi ha diversos” per tirar endavant la consulta, va proclamar Mas, en referència a l'aposta per l'aprovació d'una llei catalana de consultes no referendàries que empari l'eventual convocatòria del 9-N.

Mas va seguir el debat des de la Generalitat, circumstància a la qual el president espanyol, Mariano Rajoy, no es va estar de referir-se en vindicar que “el Congrés escolta tothom excepte qui no ha volgut venir”. El president català va optar per una estratègia similar a la de la Diada del 2012, i tot i no assistir-hi, es va reservar un epíleg, o l'última paraula. Literalment, perquè al capdavall, per als catalans interessats a seguir-ho, el debat era ahir ni més ni menys que una maratoniana emissió televisiva, que Mas es va encarregar de cloure.

Mas va elogiar el paper dels diputats catalans que van intervenir-hi pel fons i també el to utilitzat, “educat i constructiu”, però alhora “deixant les coses clares”. Com les van deixar el govern espanyol i la majoria del Congrés, que per Mas van tombar la proposta perquè van voler, no pas per impossibilitat legal, com van esgrimir. Podien fer-ho, va remarcar, “d'acord amb la Constitució, però no han volgut, i no pots obligar ningú a fer el que no vol, menys encara si és més fort que tu”. En tot cas, la mà de la Generalitat, i la majoria del Parlament, seguirà allargada –va dir– per “si hi ha algun canvi d'actitud”, tot i que alhora va afirmar que executiu estatal i partits contraris a la consulta “tenen por que Catalunya voti, segurament perquè saben que estan en fals, respecte de Catalunya”.