Badia fa 20 anys i reclama un nou finançament estable

Independència, finançament just i mobilització ciutadana són paraules que ressonen en l'àmbit de política general catalana, però que també estan els darrers mesos en boca de l'alcaldessa i els regidors de Badia del Vallès, al Vallès Occidental. “Badia no demana almoina, reclamem un finançament just en base a un fórmula objectiva”, afirma amb contundència Eva Menor, la batllessa socialista d'aquest municipi vallesà nascut fa només dues dècades per segregació de part de Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès.

L'Ajuntament en bloc –s'hi han sumat tots els grups municipals (PSC, AEB, PP, CiU i PxC)– reivindica la modificació de la llei de creació del municipi del 1994 perquè es reconegui Badia com una ciutat de característiques especials i que, per tant, necessita un finançament singular i estable que no depengui dels convenis que signi el consistori amb la Generalitat. Addueixen que des de l'inici existeix un dèficit de finançament estructural que s'ha de compensar directament a la llei perquè, finalment, no afecti la prestació de serveis als ciutadans.

Fa vint anys ja es va establir que durant una dècada la Generalitat es faria càrrec del finançament dels serveis no obligatoris existents. Deu anys més tard, la situació econòmica no havia millorat i Badia reclamava a la Generalitat una fórmula transitòria de finançament, a l'espera d'una solució definitiva, que es va formalitzar amb un conveni l'any 2007 que finalitzarà el 2018. “Som responsables del nostre futur i, per tant, plantegem amb temps suficient que es faci la modificació de la llei”, afirma Menor, qui afegeix que ja fa dos anys que treballen en l'alternativa que ara s'ha fet pública i que busca amb una campanya informativa i de recollida de signatures la complicitat de tota la població per poder presentar-la al Parlament abans de l'estiu. “Hem fet uns primers contactes amb gairebé tots els partits polítics amb representació parlamentària i amb la vicepresidenta del govern català per presentar la proposta de modificació i l'acollida ha estat bona”, apunta l'alcaldessa.

Segons Menor, el que plantegen “és un sistema just que respongui al principi de cohesió territorial per compensar el que no es pot fer dins del territori”. L'Ajuntament parteix de la base del dèficit de finançament estructural, que ha d'assumir la Generalitat, i que té com a causa principal “la insuficiència de base fiscal”. En concret, com explica l'alcaldessa, hi ha tres motius que el provoquen: dèficit de capacitat fiscal respecte de l'impost de béns i immobles (IBI), un terme municipal que no arriba al quilòmetre quadrat i, per últim, una renda disponible per habitant baixa. Una part d'aquest plantejament s'entén si es té en compte que gairebé el 100% dels habitatges de Badia són de protecció oficial, el que fa que tingui un valor cadastral mitjà per habitant de 16.184 euros, molt inferior a municipis de població similar. Segons Menor, “l'activitat econòmica està limitada pel terreny” però, a més, “si s'aconseguís tampoc es traduiria en ingressos suficients”. En aquest sentit, però, el consistori també demana a la Generalitat la cessió definitiva d'uns terrenys perquè sigui possible el desenvolupament econòmic de Badia.

L'Ajuntament de Badia del Vallès es gasta 850 euros per habitant i any. L'objectiu del consistori és obrir el debat perquè no disminueixi aquesta xifra i que finalment es modifiqui la llei amb el màxim consens social i polític possible.