En clau de consulta
CiU i ERC insten els catalans a votar massivament en les eleccions del 25-N per enviar un senyal a les institucions europees
La participació el 2009 va ser d'un 36,9%, tot un rècord negatiu
Les eleccions europees, en clau de consulta. La cita del dia 25, com a oportunitat immillorable per demostrar la vocació europea dels catalans i el seu compromís amb la democràcia i les urnes. Les urnes com un instrument per minar l'aparent fredor amb què els dirigents comunitaris, pressionats per totes les vies possibles pel govern espanyol, han rebut fins ara la reivindicació de celebrar un referèndum el 9 de novembre per decidir el futur de Catalunya. CiU i ERC, que malgrat intentar-ho no van ser capaces d'articular una candidatura sobiranista conjunta que hauria resultat de gran valor per visualitzar la unitat del catalanisme polític, coincideixen a destacar l'augment de la participació com el gran repte de la campanya que comença aquesta mitjanit. No és l'únic objectiu, però sí el que depèn més directament dels catalans. L'altre no resultarà fàcil i implica mantenir el suport dels liberals europeus, que en l'últim mandat s'han convertit en els millors aliats del procés sobiranista a Brussel·les. Unión, Progreso y Democracia, a qui les enquestes vaticinen un important creixement en nombre de vots i d'eurodiputats, ja ha anunciat la seva intenció de fer el possible per integrar-se al grup liberal i neutralitzar el seu suport al procés català.
En les eleccions de fa quatre anys, el desinterès va batre rècords històrics, també en el context europeu. Hi van participar un 43% dels ciutadans amb dret a vot, la qual cosa consolidava un descens que ha estat de vint punts en els últims trenta anys –les primeres eleccions europees es van celebrar el 1978–. Catalunya no va ser una excepció, i fins i tot va anar més enllà i va rebaixar el percentatge de participació fins a un 36,9%, per sota de la mitjana europea i també de l'espanyola, que va ser d'un 44,9%. Hi ha diversos factors que ajuden a explicar aquest progressiu descens de la participació. Les dificultats per entendre el funcionament de la Unió figuren en els primers llocs de la llista de causes que van facilitar l'abstenció.
Les crides a la participació han marcat els discursos dels màxims responsables de CiU i ERC en les setmanes prèvies a l'inici de la campanya. El president de la Generalitat, Artur Mas, va advertir fa uns dies que en el pròxim 25 de maig “els catalans ens juguem com i qui defensa Catalunya a Europa”. En els mateixos termes s'ha expressat el cap de llista d'ERC, Josep Maria Terricabras. Pel que fa a la resta de forces, sobretot el PSC i ICV-EUiA ja han donat pistes que la seva campanya se centrarà en les polítiques econòmiques i socials de la Unió.
Viable, però no fàcil
Amb el procés sobiranista en plena ebullició, l'objectiu d'augmentar significativament la participació no resulta quimèric, però topa amb alguns elements que hi poden jugar en contra. El primer, la renovació de les llistes, que ha propiciat l'ascens de candidats poc coneguts per al conjunt de la ciutadania. Només el convergent Ramon Tremosa, el més popular de tots, i Santiago Fisas, del PP català, repeteixen com a caps de cartell. El líder de les Joventuts Socialistes, Javi López; el filòsof Josep Maria Terricabras (ERC); el diplomàtic Ernest Urtasun (ICV-EUiA), i l'advocat Javier Nart (Ciutadans) debuten com a candidats en les eleccions europees. Una altra de les incògnites a resoldre és la posició de la CUP, una formació que va descartar presentar-se a la contesa, i que probablement demanarà l'abstenció als seus votants, 126.000 en les eleccions al Parlament.
El suport liberal
Però l'increment de la participació no és l'únic objectiu que està en joc. El previsible ascens d'UPD amenaça el suport que l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE) ha donat fins ara al procés català. CDC aporta un únic eurodiputat dels 85 de què disposa el grup, el tercer en nombre d'escons a l'eurocambra, i aspira a mantenir-lo després de les eleccions. El problema és que les enquestes vaticinen una desfeta dels dos primers partits de l'aliança: l'FDP alemany, que hi aporta dotze eurodiputats, i els lib-dems britànics de Nick Clegg, que en tenen onze. En aquest context, els sis eurodiputats que, segons els sondejos, podria tenir UPD amenacen el suport que els liberals han donat fins ara a aspectes com ara el corredor mediterrani o l'ampliació del marge de dèficit que l'Estat atorga a les comunitats. Podria passar per la necessitat de l'ALDE de mantenir la seva posició a l'eurocambra i per l'objectiu declarat de Rosa Díez d'aterrar a l'aliança liberal i neutralitzar el suport al procés sobiranista. En els últims mesos, CDC ha multiplicat els esforços per advertir els seus aliats del “populisme” i “centralisme” d'UPD.
L'ANC se sumarà a la crida a la participació
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) se sumarà en els pròxims dies a la crida a la participació en les eleccions europees. Seran un seguit d'accions que es donaran a conèixer aviat, i que aniran encaminades a subratllar la importància d'enviar “un senyal a Europa”, segons van avançar a El Punt Avui fonts de l'entitat. La campanya, o les activitats que s'hi emmarquin, tindrà l'objectiu de sensibilitzar els ciutadans que no van votar en les últimes europees. És evident que s'adreçarà als sectors sobiranistes.
L'entitat que presideix Carme Forcadell es va significar per la seva defensa d'una candidatura conjunta integrada per totes les forces que van donar suport al pacte pel dret a decidir. I, un cop frustrada aquesta possibilitat, va organitzar reunions per fer possible que les diferents formacions compartissin algun punt del programa, cosa que tampoc es va assolir. Malgrat tot, l'ANC no defalleix en el seu intent de convertir les eleccions del pròxim 25 de maig en un missatge visible per als mandataris europeus, i en un nou senyal per reivindicar la voluntat dels catalans de decidir el seu futur.
