Els voltors, el tedi i la “Champions league”

Segons uns estudis recents, la població de voltors valencians ha crescut en les últimes dècades i a hores d'ara podem tornar a veure'n per tot arreu, en major mesura a Castelló, però també a determinades zones d'Alacant i de València. La notícia és força positiva, perquè sembla que hem recuperat una part de la nostra fauna, que havia estat ben a prop de desaparèixer al nostre país.

Així i tot caldrà preguntar-se si els esmentats estudis han comptabilitzat els altres voltors, aquests sense ales, del PP, que habiten als ecosistemes institucionals del Consell, les Corts, les Diputacions i els Ajuntaments. Al Palau de Benicarló en podem trobar un bon grapat d'aquestes aus, pardals que volen molt alt i que mai no han dubtat a omplir-se el pap, la panxa i les butxaques, aprofitant la feblesa política, econòmica i social del País Valencià. Alerta, però, perquè ens han deixat morir i s'han menjat les nostres entranyes, però la seua voracitat encara no ha estat saciada.

A hores d'ara, els del PP veuen perillar la seua continuïtat en el govern i es mostren preocupats per aquesta circumstància. Els populars ja han trobat una estratègia per tal de conservar el poder: mobilitzaran l'electorat amb un discurs ranci que definirà l'esquerra com una força contrària a la Constitució i a l'església. L'esquerra és l'enemic, perquè és violenta i catalanista. Afortunadament, la ciutadania ha madurat intel·lectualment a major ritme que l'argumentari del PP i no els resultarà tan fàcil com en altres moments de fer-los-ho creure; en això confie.

A Silla no en trobem d'aquests voltors per una qüestió ben senzilla: no queda res per a rossegar. El poble ha fet fallida econòmica per diferents motius. D'una banda, per la nefasta gestió de l'anterior alcalde socialista, que cobrava més que un ministre, i d'altra banda, per la inoperància de l'actual govern popular, còmplice de la misèria a la qual ens han condemnat els seus amics de Madrid i de València.

Així les coses, el primer govern dretà de Silla en l'actual democràcia, tindrà una vida inoperant i insignificant, de pena. És possible que algún regidor popular ja estiga pensant en assegurar-se un futur polític lluny de Silla, si és que la sort els deixa alguna institució que governar en les properes eleccions autonòmiques, com podria ser la Diputació.

M'han assegurat que la vida política a l'Ajuntament és força avorrida i, si de cas, que només és alterada per alguna humorada de l'equip de govern, alguna contradicció o posada de gamba. Per exemple, en un plenari va guardar-se un minut de silenci ex aequo per les víctimes de la violència de gènere i per la mort de l'últim alcalde franquista, així cadascú va triar a qui retre-li el respectuós homenatge.

En el mateix plenari va votar-se una moció que defensava el dret de les dones a decidir si volen parir o no (o siga, contra la nova llei de l'avortament del ministre Gallardón) i els populars van decidir abstenir-se, en una tèbia demostració de la seua adscripció catòlica. Llevat d'aquestes anècdotes, i del frau dels rebuts de l'aigua potable que hem pagat els ciutadans a la companyia subministradora, mentre l'ajuntament estava en la inòpia, a Silla no ocorre res. Sembla que s'ha aturat el temps. L'equip de govern espera pacientment que s'esgote la legislatura.

I aquest tedi institucional s'ha contagiat. Abans, als bars de la plaça s'establia tot tipus de debats: sobre el tema de les pluvials, sobre el futur del multifuncional, sobre els centres cívics (o casals fallers) inconclusos que ocupen els parcs del poble… A hores d'ara els tertulians que quedem parlem del mateix que els polítics locals: de futbol. I ni tan sols ens preocupa que la Diputació haja subvencionat la gespa del camp de l'equip local, de la mateixa manera que subvenciona els bous a les festes d'agost. Ja ni ens qüestionem perquè l'alcalde i els seus no aconsegueixen diners per a altres coses més importants. El que realment ens importa és la final de la Champions League.

Fa unes setmanes el Madrid va guanyar la Copa del Rei, a Mestalla. El monarca va ser rebut amb xiulades i amb aplaudiments, al cinquanta per cent, perquè els aficionats culés no li tenen el menor respecte a la Corona, ni a la Constitució. D'ací a no res l'equip madrileny jugarà la final de la copa d'Europa a Portugal. I ho farà contra els altres madrilenys, els de l'Atlético. Jo no he obert la boca sobre aquest assumpte perquè si descobriren que desitge la derrota dels dos equips seria acusat de tot. I encara gràcies, perquè fa cinquanta anys t'afusellaven per coses menys greus.