opinió
D'èxits i fracassos
El lema de l'acte que ahir va fer el candidat de CiU, Ramon Tremosa, a Sant Cugat del Vallès pretenia posar en negre sobre blanc una pregunta que sovint els ciutadans es fan, i més en període electoral: “Què pot fer Europa per mi?” Per això, defugint l'escenografia més típica de la campanya, els convergents van optar per deixar que la gent parlés. Fins a vuit ciutadans van anar desfilant per l'estrada per explicar experiències pròpies. Des de com el plans agraris han ajudat a tirar endavant el camp fins a joves que fan Erasmus i una noia que a partir del desembre del 2015 podrà parlar per telèfon amb una amiga que viu a l'estranger sense que se li apliquin tarifes internacionals. Van ser només vuit exemples, però n'hi hauria pogut haver molts més, va explicar Tremosa després dels parlaments. Perquè, per molt que altres formacions s'obsessionin a presentar Europa com l'origen de tots els mals, per ell, hi ha més bondats que no pas maldats. I Catalunya té vocació europeista. “No ens agraden els partits que el que fan és nacionalitzar els èxits europeus i europeïtzar els fracassos nacionals”, va etzibar. I, a partir d'aquí, tot i que era un acte en positiu, va criticar el PSOE i el PP, però també el tripartit català. Els primers, perquè quan governaven va esclatar la bombolla immobiliària, i els segons, perquè fan xarxes d'AVE entre ciutats “deshabitades”. I el tripartit, perquè va deixar un dèficit públic després de dues legislatures que es va multiplicar gairebé per cinc respecte al 2003. A tots ells els va demanar que, com a mínim, “comencin reconeixent la seva pròpia responsabilitat”, perquè culpant Europa de la crisi i de les mesures d'austeritat fan un pèssim favor al projecte europeu.
Però, a més, es va emmirallar en un altre cas europeu, el d'Escòcia, que, amb una majoria parlamentària menor i amb un suport electoral més minso que els partits sobiranistes catalans, ha obtingut el suport de l'Estat britànic per fer la consulta. Enveja sana la que sentia Tremosa, que opinava que els partits majoritaris espanyols són “demòcrates de boca”. Un anhel del sentit demòcrata europeu davant de l'espanyol. Però s'oblidava de dir que, per ara, la Comissió Europea no s'ha distingit precisament per donar un suport explícit al procés català.