Polític popular i populista
Menjar iogurts caducats per demostrar que ningú no agafa un mal de panxa per consumir-los passats de data; banyar-se amb aigua freda en ple l'hivern per estalviar aigua i energia és la imatge anecdòtica que sovint ofereix Miguel Ángel Arias Cañete (Madrid, 1950) i que li ha servit per farcir la llegenda que és un polític planer i simpàtic al qual no agrada fer giravolts quan es tracta de fer pedagogia als ciutadans. La seva forma curiosa i extravagant de dir i fer les coses, però, no és nova. Com tampoc el seu pas pel Ministeri d'Agricultura, del qual acaba de sortir per convertir-se en el cap de cartell del Partit Popular. Ja va ocupar aquest càrrec durant el segon mandat de José María Aznar i d'aquella època es recorden les seves passejades per diferents indrets cruspint-se un bistec darrere l'altre per deixar constància que el mal de les vaques boges no afectava els filets que se servien a taula. Amb aquesta acció es va guanyar la fama de persona de bon menjar i el va situar en les cotes més altes de popularitat. Els acudits sobre Cañete es van convertir en una constant en aquella etapa al capdavant d'un ministeri que llavors es deia Agricultura, Pesca i Alimentació.
Però tot personatge públic té un revers. I la mateixa vehemència que usava per gestionar la crisi alimentària per la por dels ciutadans a consumir carn de vedella, en altres moments es convertia en autoritarisme. Famosa és també la seva sentència de l'any 2000 davant un grup de pagesos murcians als quals va garantir que el Plan Hidrológico Nacional (PAH) d'Aznar és faria “per collons” i que la seva tramitació seria un “passeig militar”. Finalment no va ser així i, de fet, ha hagut d'esperar vuit anys a tornar al Ministeri d'Agricultura amb Mariano Rajoy com a president per impulsar la discutida reordenació de conques, que, segons ha denunciat la Generalitat, posa en perill el futur del delta de l'Ebre. Tot i la seva empenta, el cert és que el segon pla també l'ha deixat incomplert i serà la seva successora l'encarregada de negociar-lo amb els agents afectats.
Dirigents que el coneixen de prop asseguren que Miguel Ángel Arias Cañete és excessiu en tot, i sobretot quan s'enfada. Tot i així, li agrada presumir de bromista i fa ostentació del seu caràcter forjat en terres andaluses. L'exministre se'n va a Brussel·les amb el compromís d'ocupar una de les places de comissari europeu, però no li venia de gust haver de passar per les urnes. Rajoy, però, el va convèncer que primer calia que passés per una campanya electoral com a número u de la llista pel fet de tenir experiència al Parlament de la UE (va ser eurodiputat entre el 1986 i el 1999) i ser el ministre més ben valorat de l'actual govern popular.
En tot cas, des que formalment és candidat, Arias Cañete s'ha vist obligat a donar moltes explicacions públiques pels eventuals embolics de l'empresa petroliera en la qual consta com a accionista –fins i tot abans del 2012 n'havia estat president–, la qual, segons denuncia l'oposició, ha obtingut substanciosos contractes d'administracions públiques.