Sobreoferta a la dreta

Acostumat a disputar-se les victòries en l'arena del centre polític, per primera vegada en els 35 anys de la democràcia el PP està descobrint l'obligació d'enviar missatges que li precintin les comportes del seu flanc més ultradretà i espanyolista. Si a França l'UMP està bregada a compartir una frontera electoral amb el Front National de Le Pen i al Regne Unit els conservadors estan acostumats a protegir el seu espai limítrof tant amb el Partit Nacional Britànic com amb el populista UKIP, a l'Estat espanyol primer AP i després el PP han cultivat el vot de dreta i de centredreta sabent que a la seva dreta només hi tenien sigles franquistes i filonazis com Fuerza Nueva o Democracia Nacional.

La novetat de les europees del 25 de maig és la irrupció d'un partit organitzat, Vox, que per primera vegada disputa obertament el flanc espanyolista al PP. Paradoxalment, els populars són qüestionats en el breviari patriòtic precisament quan Mariano Rajoy posseeix la majoria absoluta més rotunda que ha tingut la dreta espanyola: 10.830.639 vots i 186 diputats al Congrés.

Precisament quan Rajoy celebrava el seu primer bienni de teòrica fortalesa conservadora, però, el 16 de gener va emergir Vox, amb una imatge corporativa tenyida de color verd ecològic i amb l'exfuncionari de presons José Antonio Ortega Lara com a estendard. Una biografia sensible per al PP: Ortega Lara és el rostre del segrest més llarg perpetrat per ETA –532 dies entre el 1996 i el 1997– i acumula simpaties entre els sectors de víctimes d'ETA més polititzats, els que en el zapaterisme sortien al carrer de bracet amb Rajoy en contra de “les cessions a ETA” i que ara l'acusen a ell de tebi en la gestió del final etarra.

Si bé Ortega Lara aporta només el nom a tall simbòlic –ocupa l'últim lloc de la llista de Vox el 25-M–, el seu protagonisme en campanya es multiplica per atacar les “traïcions” de Rajoy. “Hem regalat a ETA algunes de les seves reivindicacions històriques, de manera que, sense entregar les armes, sense dissoldre's, sense col·laborar amb la justícia en l'esclariment de més de tres-cents assassinats, són a les institucions”, va advertir Ortega Lara en la seva presentació a la Corunya. I no es va oblidar de denunciar que Catalunya està “en oberta rebel·lia en un intent de liquidar la nació” i que això obliga Vox a defensar un estat “políticament centralitzat amb un sol govern i un sol parlament”.

Al sentiment que encarna Ortega Lara, Vox hi suma l'experimentat cap de llista Alejo Vidal-Quadras, l'exlíder del PP català que Aznar va purgar com a penyora del pacte del Majestic. En una jugada sibil·lina que ataca el cor del votant del PP, Vox va arribar a oferir els seus mítings a Aznar si el president d'honor del PP no tenia espai al PP. L'oferta a Aznar va ser repel·lida per Arias Cañete, que ha qualificat Vox de simple “moviment parasitari”. “Votar-los és un vot perdut”, va dir en l'intent de tancar les comportes de la dreta. “El vot perdut va ser aquell que es va donar als que van protestar per l'excarceració de De Juana i després van deixar sortir Bolinaga”, va replicar Santiago Abascal, ara secretari general de Vox i abans dirigent del PP basc.

En l'arena de la disputa del vot de dreta a camp obert hi ha també UPD i Ciutadans, tot i que els candidats Francisco Sosa Wagner (UPD) i Javier Nart (C's) juguen la carta de no retratar-se ideològicament amb precisió per oferir-se de retruc com a continent dels dretans desencisats amb Rajoy. Si bé fins ara la tesi de Pedro Arriola era que si el votant del PP vol castigar el partit li fa el salt anant a l'abstenció i prou, l'anhel de Vox és desmentir el sociòleg de capçalera de Rajoy amb una opa hostil que apel·la a la dreta de la dreta més emocional.