Figues d'un sol paner

ICV va ser el primer partit a fer públic que canviaria de cap de cartell per a les europees. I va ser el primer a proclamar substitut. El canvi de Raül Romeva per Ernest Urtasun, per tant, no va ser cap sorpresa. Romeva s'ha passat deu anys anant i venint de Brussel·les i d'Estrasburg, i ho ha hagut de combinar amb la família. Ja va avisar fa cinc anys que, si tornava a sortir, serien cinc anys més i prou. I així ha estat. El cansament pels viatges, però, no s'ha traduït a l'eurocambra. Els números de l'activitat de Romeva són impressionants. Dels 765 diputats que hi ha a Brussel·les, ocupa el vuitè lloc dels que més preguntes han presentat, el quart pel que fa a mocions o el segon que més intervencions ha fet en el ple. Per tant, Urtasun, que defensa la continuïtat de la feina de Romeva, ho tindrà difícil per seguir la seva petja. Tampoc és que li sigui estrany. Nascut a Barcelona fa 32 anys, el flamant candidat es va llicenciar en economia i va fer un postgrau en relacions internacionals. Parla cinc idiomes i en política no és novell. Entre el 2004 i el 2008 va ser assessor de Romeva, i segon de la llista que aquest va presentar el 2009. A més, des del 2011 és assessor del secretari general de la Unió per la Mediterrània. Per tant, ja coneix els secrets del Parlament Europeu. I està ben connectat. Pública és la seva amistat amb la candidata del partit verd europeu a presidir la Comissió Europea, Ska Keller.

Tots dos parteixen amb un perfil molt tècnic basat en l'experiència internacional. El nou, com a diplomàtic, i l'altre, amb una llarga trajectòria que, entre altres coses, el va portar a ser ajudant principal del representant de la Unesco a Bòsnia i Hercegovina.

Els discursos, a priori, no seran gens diferents. Fins al punt que el mateix Romeva participa com un actiu més en la campanya electoral del seu deixeble. Però sí que hi ha matisos. Romeva és un independentista reconegut. Almenys alguns sectors d'ICV, i sobretot d'EUiA, l'hi consideren. I massa transversal. Sovint li han retret que ha anat massa per lliure, fent que l'eix nacional a vegades hagi superat el social. I els pactes amb l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa han estat constants. De fet, el mateix Romeva ha admès més d'un cop que aquest feeling amb Tremosa li ha costat algun disgust dins el partit. D'Urtasun, se n'espera alguna cosa diferent. Defensor del dret a decidir, la seva és una posició més federalista. Amb una proposta que, de cap manera, pugui comportar la sortida de Catalunya d'Europa. “Si el poble català s'expressa a favor de constituir un estat, haurem de buscar els mecanismes jurídics i pactes polítics perquè es pugui produir dins la UE”, afirmava en una entrevista a aquest diari al febrer, just després de ser proclamat. Però el nou candidat basa sobretot el seu discurs en una crítica contra la troica i contra les polítiques d'austeritat. Per això ho tindrà força més difícil per posar-se d'acord amb CiU, si és que surt escollit.

Una de les premisses que ven ICV en aquesta campanya és que Catalunya està davant d'un canvi de cicle electoral. I presenta Urtasun com a símbol d'aquesta nova generació de polítics. No en va, el jove candidat va ser capaç de derrotar en primàries per gairebé un 65% dels vots tot un històric d'ICV com l'exconseller Salvador Milà. Urtasun pertany a la nova generació dels ecosocialistes que han de teixir el futur de la formació juntament amb noms com ara la diputada Laia Ortiz i el president a Barcelona, David Cid. Romeva, en canvi, representa el present del partit, juntament amb Joan Herrera i Dolors Camats. No en va, Romeva ha anunciat la seva intenció de continuar fent política, però des de Catalunya. Brussel·les ho deixa per a Urtasun.