Urnes per a cinc milions de catalans
El vot per correu augmenta a Catalunya un 45% i baixa a la resta de l'Estat respecte del 2009
A examen el futur d'Europa i el projecte sobiranista català
Les eleccions europees es converteixen per enèsima vegada en el termòmetre que indicarà l'interès que desperta la construcció d'una Unió Europea avui en declivi a causa de la llunyania amb què els seus dirigents han actuat respecte d'uns ciutadans afectats per una greu i ja històrica crisi econòmica i financera. A Catalunya, però, el termòmetre serà doble perquè també està en qüestió el procés sobiranista que té tenallat el govern de CiU i el seu soci, ERC.
El mantra de l'abstencionisme tornarà a ser el gegant a combatre, malgrat que els reptes polítics a Catalunya semblen haver fet augmentar l'interès i, conseqüentment, la participació. Així ho demostra l'alt percentatge, fins a un 45%, en què ha augmentat el vot per correu. Una xifra que contrasta amb el descens (4,5%) que s'ha registrat a la resta de l'Estat espanyol respecte de les dades que es van obtenir en els comicis europeus del 2009. Si es comptabilitza el vot per correu a Catalunya tenint en compte el que també s'ha sol·licitat des de l'estranger es continua registrant un augment encara que inferior, un 24%. Sigui com sigui, si les eleccions han despertat interès se sabrà a partir de les 11 d'aquesta nit, quan tanquin els col·legis electorals d'Itàlia.
A Catalunya, el nombre de ciutadans que tenen dret a vot és de 5.264.057. Pel que fa a catalans residents a l'estranger, la xifra és de 175.485, 10.258 dels quals, només un 5,8%, tenen possibilitat de votar avui. La resta que no ho poden fer és perquè o bé no han presentat la sol·licitud, o perquè els ha arribat tard o perquè els ha estat denegada.
Pel que fa als candidats que es presenten en aquestes eleccions, només n'hi ha dos que repeteixen: Ramon Tremosa (CiU) i Santiago Fisas (PP). Ernest Urtasun (ICV-EUiA) i Javi López (PSC) han rivalitzat per atreure el vot dels joves amb crítiques constants, sobretot de l'ecosocialista, a l'actuació de la troica. Josep Maria Terricabras (ERC) ha estat la veu reflexiva, mentre que María Teresa Giménez (UPD) ha estat la gran desconeguda. I els partits polítics?
Què s'hi juguen?
CiU té molt poc a guanyar, i, en canvi, molt a perdre en aquestes eleccions. El més probable, segons les enquestes, és que aconsegueixi dos eurodiputats i, per tant, es quedaria igual que ara. Tot i això, CiU no suma la victòria en unes europees des del 1994, quan Jordi Pujol governava a la Generalitat. No obstant això, perdre les eleccions en nombre de vots a Catalunya amb ERC seria un cop molt dur dins i fora de Convergència. CiU ha assegurat durant la campanya que el lideratge d'Artur Mas i del procés sobiranista està en joc en aquestes eleccions. ERC, en canvi, té poc a perdre, ja que ara mateix no té ni un eurodiputat i, en canvi, té molt a guanyar: podria vèncer en unes eleccions a Catalunya per primer cop des de la Segona República. Una de les conseqüències que tindria un bon resultat seria una remodelació important del govern. ERC hi podria entrar –tal com ha insinuat en campanya– per repartir el desgast del procés sobiranista i de les retallades amb CiU.
Els dos partits més sobiranistes, amb permís d'ICV-EUiA, saben que en aquestes eleccions també està en joc una mena de primera volta de la consulta del 9-N. Una de les lectures que es faran dels comicis a Catalunya és quin és el percentatge de suport dels partits a favor de la consulta i quin és el percentatge de suport dels partits contraris a una consulta no acordada amb l'Estat (PSC, PP, C's i UpD).
El 2009, els contraris a la consulta sumaven un 55% dels vots i, per contra, els favorables a la consulta, només un 39%. Segurament, cinc anys després, el resultat serà ben diferent. Cal tenir en compte que en les últimes eleccions catalanes, el novembre del 2012, els partits pro consulta ja van guanyar amb un 58% de suports i els contraris van quedar en un 37%. Si el percentatge de suport als partits favorables al dret a decidir continua augmentant tindran més arguments per demanar el permís de l'Estat.
L'altre partit que es juga el lideratge del seu cap de files, més que cap altra cosa, és el PSC de Pere Navarro. Els socialistes catalans, que han situat Javi López i Esther Niubó en el 6 i el 14 de la llista del PSOE, confien a no perdre gaires vots a Catalunya per poder així impedir la victòria del PP a tot l'Estat. Però els resultats dels socialistes, que no aspiren en cap cas a repetir la victòria amb 708.888 i un 36% dels vots del 2009, seran llegits en clau interna. Els sectors crítics sobiranistes del PSC, des d'Agrupament Socialista fins a Avancem, demanaran un congrés extraordinari si la derrota és molt dolorosa. Probablement, Navarro s'hi negarà i intentarà continuar malgrat que l'aparell del partit ja estudia alternatives. Si el consell de garanties expulsa del grup parlamentari els tres diputats díscols a finals de mes, els sectors crítics plantaran batalla i, si així es decideix, podrien impulsar una escissió.
El PP i Ciutadans disputaran la seva particular batalla pel vot més espanyolista. Algunes enquestes ja prediuen que el partit d'Albert Rivera, que apareix molt més a les televisions catalanes i de l'Estat que el seu candidat, Javier Nart, podria donar el sorpasso als populars, que estan encapçalats per un perfil més desconegut, com és el de Santiago Fisas. El PSC de l'àrea metropolitana, sobretot en ciutats com ara l'Hospitalet, Badalona o bona part de la comarca Baix Llobregat, no és aliè a aquesta lluita pel vot antiindependentista i s'ho mirarà pel retrovisor pensant en les eleccions municipals del 2015.
Iniciativa per Catalunya, aprofitant que no té competència pel carril de l'esquerra, ja que la CUP no s'hi presenta, sembla més centrada a robar votants socialdemòcrates decebuts amb el PSC o ERC. L'objectiu seria arrabassar el màxim de votants als socialistes pensant més en unes futures catalanes que en aquestes europees, ja que el que indiquen la majoria d'enquestes és que només podran aconseguir revalidar l'eurodiputat a Brussel·les. Iniciativa té el número 3 dins la llista d'Izquierda Plural, però per aconseguir un segon eurodiputat, l'escó per a Núria Lozano, d'EUiA, caldria esperar que aconseguissin nou eurodiputats. Tot i això, una enquesta feta per IU els donava entre 7 i 9 eurodiputats en cas d'una alta participació.