Lluita de classes, sí però...
L'ESTORA
Cada vegada més fem ús de Facebook, la veritat és que aquesta practica facilita les relacions, els comentaris, conèixer punt de mira diferents, o també accedir a noticies que la premsa no ens dona, en ocasions, però, simplifiquem, en ares de la brevetat, o una dinàmica perversa ens porta a caure en allò més trivial , a repetir quasi consignes, o a donar eixia a sentiments immediats sense l' oportuna reflexió sobre allò que diguem.
El cas és que dies enrere vaig emetre un comentari en Facebook que va ser objecte d' una replica per part d'un jove comunista. Es tractava d'una nota escrita per mi en relació a les classes, en concret afirmava que al nostre cas l'esquema “de classe contra classe” no s'ajustava a la realitat. Aquesta afirmació era un tant simple, reconec que calia haver-la fet acompanyada d'una argumentació, doncs bé, no esta de més dedicar unes línies al tema, a una mena d'aclariment.
Alguna gent que ens sentim hereus del marxisme tractem de situar el seu missatge al segle XXI, no neguem l' existència de les classes, cal dir com molts pensadors o estudiosos coincideixen en aquest intent de revisió, es tracta d'una constatació el paper: la conformació del bloc que el dirigent comunista italià Gramsci denominava “històric”, ha sofert canvis importants, que son reals i no poden ignorar, almenys en societats com la nostra, amb un elevat nivell de consum, amb unes classes, i si voleu capes mitjanes rellevants en la vida política, i amb els nous paradigmes producte de la postmodernitat.
Repetir eslògans eterns i permanents, explicar la societat i oferir opcions, en base únicament al factor classe, deixa de costat, o en graó secundari, els altres elements de contradicció i explicatius del devenir, això era allò que pretenia emfatitzar amb el meu comentari breu. El jove comunista que es trobà en la necessitat de refermar-se'n al seu compromís, i la gent que pensa com ell, deurien evitar perpetuar el dogma de “classe contra classe”, sense negar la seua existència, la qual cosa ens aproximaria a uns i altres.
Per completar la meua visió em limitaré a reproduir una cita d'una persona autoritzada i reconeguda en el camp de l'esquerra europea. Es tracta de Flores d'Arcais, llegiu si voleu: “El front de les desigualtats és molt divers: desigualtats de classe, desigualtats de gènere, desigualtats d'edat, desigualtats geogràfiques, desigualtats d'origen, desigualtats d'accés als instruments tecnològics. Estem lluny de l' oposició simple entre propietats dels mitjans de producció i la força de treball...L'alineació entre esquera política i classe obrera s' ha esvaït en bona part”.
Les manifestacions tan escorades i inamovibles en el temps contrasten amb altres que apunten cap unes visions més amples, aquelles que considerem el factor “classe” com una de les parts del tot, es tracta en suma de buscar punts de coincidència, en la tasca de conformar un front comú d'interessats al canvi social de debó .
Cada vegada més fem ús de Facebook, la veritat és que aquesta practica facilita les relacions, els comentaris, conèixer punt de mira diferents, o també accedir a noticies que la premsa no ens dona, en ocasions, però, simplifiquem, en ares de la brevetat, o una dinàmica perversa ens porta a caure en allò més trivial , a repetir quasi consignes, o a donar eixia a sentiments immediats sense l' oportuna reflexió sobre allò que diguem.
El cas és que dies enrere vaig emetre un comentari en Facebook que va ser objecte d' una replica per part d'un jove comunista. Es tractava d'una nota escrita per mi en relació a les classes, en concret afirmava que al nostre cas l'esquema “de classe contra classe” no s'ajustava a la realitat. Aquesta afirmació era un tant simple, reconec que calia haver-la fet acompanyada d'una argumentació, doncs bé, no esta de més dedicar unes línies al tema, a una mena d'aclariment.
Alguna gent que ens sentim hereus del marxisme tractem de situar el seu missatge al segle XXI, no neguem l' existència de les classes, cal dir com molts pensadors o estudiosos coincideixen en aquest intent de revisió, es tracta d'una constatació el paper: la conformació del bloc que el dirigent comunista italià Gramsci denominava “històric”, ha sofert canvis importants, que son reals i no poden ignorar, almenys en societats com la nostra, amb un elevat nivell de consum, amb unes classes, i si voleu capes mitjanes rellevants en la vida política, i amb els nous paradigmes producte de la postmodernitat.
Repetir eslògans eterns i permanents, explicar la societat i oferir opcions, en base únicament al factor classe, deixa de costat, o en graó secundari, els altres elements de contradicció i explicatius del devenir, això era allò que pretenia emfatitzar amb el meu comentari breu. El jove comunista que es trobà en la necessitat de refermar-se'n al seu compromís, i la gent que pensa com ell, deurien evitar perpetuar el dogma de “classe contra classe”, sense negar la seua existència, la qual cosa ens aproximaria a uns i altres.
Per completar la meua visió em limitaré a reproduir una cita d'una persona autoritzada i reconeguda en el camp de l'esquerra europea. Es tracta de Flores d'Arcais, llegiu si voleu: “El front de les desigualtats és molt divers: desigualtats de classe, desigualtats de gènere, desigualtats d'edat, desigualtats geogràfiques, desigualtats d'origen, desigualtats d'accés als instruments tecnològics. Estem lluny de l' oposició simple entre propietats dels mitjans de producció i la força de treball...L'alineació entre esquera política i classe obrera s' ha esvaït en bona part”.
Les manifestacions tan escorades i inamovibles en el temps contrasten amb altres que apunten cap unes visions més amples, aquelles que considerem el factor “classe” com una de les parts del tot, es tracta en suma de buscar punts de coincidència, en la tasca de conformar un front comú d'interessats al canvi social de debó .
