L'abdicació revifa el republicanisme
Milers de persones es concentren a les grans ciutats a favor d'una consulta sobre el model d'estat
El PP i el PSOE fan pinya per donar la benvinguda al futur rei
La crisi interna socialista fa, però, que aflori el debat sobre el paper de la monarquia
L'anunci de l'abdicació del rei va obrir una escletxa a la república i milers de persones es van concentrar ahir mateix a les seves respectives ciutats per reclamar un procés constituent que tingui en compte el poble, és a dir, que es consulti als ciutadans quin model d'estat volen: monarquia o república. “Borbons, a les eleccions” era una de les consignes que es podien sentir ahir en les diverses concentracions, així com crits a favor de la tercera república. Unes concentracions convocades des de les xarxes socials i amb les quals amb tota probabilitat no es comptava, tot i que des del 2011 les enquestes del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) mostraven el desencís dels ciutadans amb la monarquia, fins al punt que des de l'octubre del 2011 la seva nota es manté per sota de l'aprovat.
El desencís
Un desencís que es va traslladar ahir als carrers. Després de l'anunci de l'abdicació, els ciutadans es van mobilitzar i van convocar a partir de les vuit del vespre concentracions a les places de les diferents ciutats de l'Estat i de fora de l'Estat –Berlín, entre altres capitals europees– per exigir que siguin els ciutadans els que decideixin la forma d'estat i no es continuï el procés de successió. L'emblemàtica Puerta del Sol de Madrid es va convertir en l'epicentre de les més de cinquanta concentracions que es van celebrar arreu del territori.
La Puerta del Sol, plena
La convocatòria a la Puerta del Sol es va estendre ràpidament per les xarxes socials i, tot i tenir caràcter anònim, va aconseguir l'adhesió de diverses formacions. El coordinador general d'IU, Cayo Lara, va afirmar que “és l'hora que el poble decideixi i parli”, perquè, segons la seva opinió, “és inconcebible seguir parlant del dret de sang al segle XXI”. També la cara visible de Podem, Pablo Iglesias, va desafiar el govern espanyol a demostrar que Felip té la confiança dels ciutadans sotmetent a votació la seva proclamació com a monarca. A partir de les vuit del vespre, la Puerta del Sol es va anar omplint de banderes republicanes. Els manifestants corejaven consignes com ara “Espanya demà serà republicana”.
També al País Basc es van fer concentracions a favor de la tercera república i en molts ajuntaments, després de l'anunci de l'abdicació del rei, va onejar la bandera republicana, fins i tot a l'edifici de les Corts Valencianes. En la majoria dels casos van ser representants de partits d'esquerres, bàsicament d'IU, els que a títol personal van penjar la bandera republicana. I, mentre els carrers s'omplien de crits a favor de la tercera república espanyola, el PP i el PSOE van fer front comú per intentar inculcar la idea que el relleu de Joan Carles per Felip és l'única garantia d'estabilitat institucional i política en l'actual conjuntura econòmica i social. Els dos partits, a més, van aprofitar l'anunci per reivindicar la Constitució. Així ho va escenificar la número dos dels populars, María Dolores de Cospedal, en una breu compareixença per valorar la decisió del rei de cedir el càrrec al seu fill. Però també ho va fer amb tant o més èmfasi l'encara secretari general dels socialistes, Alfredo Pérez Rubalcaba. Fidel al seu estil d'home d'estat, el líder socialista va destacar el paper vertebrador i de garant de “la unitat d'Espanya” que assegura que ha tingut el rei sortint, mentre lloava la “normalitat institucional” que considera que aportarà el futur cap d'estat.
Però, mentre el PP actua com una pinya i els eventuals antimonàrquics tenen cura de no verbalitzar-ho, aquest relleu ha agafat el PSOE en hores baixes i el republicanisme amenaça de formar part del debat que s'ha obert de cara al congrés extraordinari del mes de juliol. Tant és així que a ahir, a la mateixa hora que les joventuts del partit s'unien a les protestes al carrer per exigir un referèndum per instaurar la tercera república, un diputat del Congrés obria la caixa dels trons i gosava demanar que el grup tingui llibertat de vot quan la llei que formalitzarà la successió a la corona arribi a les Corts espanyoles. I al grup socialista no li resultarà senzill aturar aquest debat. Fins a l'actual crisi econòmica i política, el PSOE havia aconseguit eradicar qualsevol conat de republicanisme dins les seves files i, de fet, les poques veus que se sentien eren considerades fins i tot carrinclones. Durant èpoques, el veritable republicà és joancarlista, es proclamava.
Sigui com sigui, la decisió que ha pres el rei ha afectat més els passos fets darrerament per Pérez Rubalcaba, que fa una setmana va anunciar que plegava com a secretari general però va afegir que no tenia intenció que una gestora assumís el partit fins a la celebració del congrés. I és que el líder de l'oposició sabia des de feia temps el que passaria a La Zarzuela, ja que Joan Carles el va informar, a ell i a Mariano Rajoy, dels seus moviments i fins i tot va pactar-hi el calendari. Des de l'entorn socialista s'insinua, doncs, que part de la decisió de Pérez Rubalcaba d'allargar el seu interinatge es devia al fet que la monarquia no es trobés sense interlocutor en el principal partit de l'oposició fins que al juliol no s'esculli el nou líder.
Al marge de les interferències que hagi generat la decisió del rei en els plans de Rubalcaba i el debat el nou front de fractura que s'albira dins el PSOE arran de la defensa tancada de la monarquia de l'equip titular de Ferraz, el cert és que la llei orgànica arribarà al Congrés en un ambient de divisió política que no es va viure en el moment que Joan Carles va jurar el càrrec. En tot cas, tant UPD com Foro Asturias i UPN ja han avançat que donaran suport al relleu. Si res no canvia, el sí del Congrés a Felip VI superarà els 300 vots.
Però no totes les forces van fer pinya al costat del nou monarca. Des d'IU, Willy Meyer, cap de llista d'IU en les eleccions europees i escollit recentment eurodiputat, va exigir un referèndum vinculant perquè els ciutadans optin entre l'actual model de monarquia parlamentària o república. Per la seva banda, Pablo Iglesias, cara visible del moviment ciutadà Podem, es va sumar a la reclamació d'una consulta popular vinculant: “Els espanyols tenim dret a decidir el nostre futur: per això volem votar.”
El diputat de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, per la seva banda, va afirmar que després de l'abdicació del rei és el moment de fer una consulta i ja va registrar una proposició no de llei que planteja que tots els càrrecs públics i representatius de l'Estat espanyol, inclosa la prefectura de l'Estat, siguin designats mitjançant l'elecció dels ciutadans. Des del País Basc, el lehendakari, Iñigo Urkullu, va dir que s'obre un cicle i una oportunitat per als drets històrics bascos.