D'indis i vaquers a la Sagrada Família

En Paul i en James són una parella d'americans. De Nova York. Es van casar fa deu dies i van decidir que passarien per Barcelona en el seu viatge. Ahir, amb un sol de justícia i una temperatura massa alta, havien decidit anar a visitar la Sagrada Família, lloc d'obligat pelegrinatge per qualsevol estranger que sigui a la ciutat. No tenien ni idea que a banda de contemplar les torres de formes impossibles de Gaudí es trobarien amb milers de persones demanant llibertat per al seu país. Alguna cosa n'havien sentit a dir, però molt per sobre i tampoc pensaven trobar-se amb la moguda. El seu és un plantejament radicalment diferent al de la majoria de catalans. Són americans, i com més gran sigui la nació millor. Per això asseguraven que no entenen per què els catalans s'entesten a marxar, a ser un país petit. En Marc, una de les moltes persones que ahir també eren a la Sagrada Família, s'hi va encarar. Quan els va plantejar que la llengua i la cultura no són les mateixes i que l'opressió fa segles que dura, els americans li van respondre que als indis també els va passar una mica el mateix, i que ara són ben feliços essent americans. Clar que el seu era el punt de vista imperialista, i no el dels indis. Això sí, els castells, molt macos. Espectaculars.

L'opinió d'ells dos, però, no era la majoritària entre els estrangers que es van congregar al voltant del temple. Gent vinguda d'Alemanya, Itàlia, l'Argentina o el Japó quedaven meravellats de veure com el poble català es resisteix al que li ordenen i no defalleix en el seu anhel. “Jo no entenc per què els governs diuen que estan al servei del poble i després tenen por a preguntar”, afirmava Hela Markanovic, una guia croata que aquests dies està a Barcelona. De fet, l'actuació dels Castellers de la Sagrada Família i la moguda que va impulsar ahir Òmnium havia servit a molts turistes per entendre què eren aquestes banderes amb una estrella que veuen penjades als balcons. “Ens pensàvem que eren d'algun club esportiu”, reconeixia el danès Lars Bencke.

Paral·lelament, a la plaça Sant Jaume també hi havia actuació. I de reivindicació. A més del dret a decidir, l'alliberament del jove casteller que és a presó pel desallotjament de Can Vies.