Fins a on arribarà Rússia?

És evident que Rússia busca des de fa temps ser un actor important en el món. El president rus, Vladímir Putin, ha sabut fer rebrotar un nacionalisme que havia quedat tocat des de la caiguda de l'imperi soviètic, ja fa un quart de segle. Des d'Occident es va entendre el desmembrament de la URSS com un fet sorprenent per la manera, inesperat pel moment, però volgut i acceptat, fins al punt que no es va reparar amb l'efecte de sentiment de pèrdua i de maltractament que va quedar a la societat russa, respecte al tracte rebut. Hem d'admetre que, des d'Europa i dels EUA, es donava tota la importància a haver posat fi a la URSS, sense esforç i cost aparent, deixant de banda la percepció que tenia la societat russa dels fets. I és en aquest escenari d'enfrontament amb Europa i els EUA que Putin troba el suport dels russos, perquè els torna l'autoestima i l'orgull perduts. Així, si ens posem a la seva pell, potser entendrem l'alta valoració que li tenen a Putin. I entendrem tots els darrers moviments, que van des del que ja sabem de la crisi amb Ucraïna, passant per l'acord que dóna llum a la Unió Econòmica Eurasiàtica, entre Rússia, Bielorússia i el Kazakhstan, que per Putin és l'esdeveniment de l'any. Un acord d'unió econòmica que suma 170 milions de ciutadans, engloba el 15% de la terra, disposa del 20% de les reserves de gas, del 15% de les de petroli i del 6% de les de carbó. Això sí, només suma un PIB de 2,7 bilions de dòlars, per sota del de França i, de moment, no conté integració política i del qual no en forma part, òbviament, Ucraïna, però que es podria ampliar amb Armènia i el Kirguizstan, presents en el moment de la signatura i, en el futur, amb potències com la Xina i l'Iran. I quins avantatges té aquest acord per a Rússia? Doncs consolida la seva projecció a Àsia i alleugera l'efecte de les sancions dels EUA i de la UE. També afavoreix la visió nacionalista, perseguida per Putin, i permet a Rússia crear un coixí de contenció entre la Xina i la UE i, sobretot, que el món vegi que Putin no està aïllat.

A part d'aquest acord, tres setmanes abans, Putin n'havia signat amb la Xina un d'energètic, per un total estimat de 400.000 milions de dòlars, per un termini de trenta anys, pel qual Rússia proveirà la Xina de 38.000 milions de metres cúbics de gas a l'any, a partir del 2018. De fet, els dos veïns busquen doblar el comerç bilateral, arribant a 200.000 milions de dòlars a l'any, en els propers deu anys.

I en aquest escenari, la UE, tot i que és el major importador d'energia russa, amb la compra de més de 160.000 milions de metres cúbics de gas a l'any, veu que les recents tensions amb Rússia l'estan forçant a revaluar la dependència del gas rus, mirant d'obtenir subministrament d'energia d'altres indrets del planeta. Veu també la UE que s'està creant una àrea econòmica amb qui haurà de competir. De fet, la conclusió, en clau europea, és que, amb àrees econòmiques i polítiques tan grans com les que hi ha avui en el món, la UE és més útil que mai, ja que permet tenir capacitat d'influir, de competir i de fer-se respectar.