L'últim supervivent

Activista independentista en els temps de la Crida a la Solidaritat, Jordi Portabella es va afiliar a Esquerra Republicana de Catalunya el 1987. Amb 31 anys va iniciar la seva vida política com a diputat al Parlament en la Barcelona olímpica del 1992 i hi va ocupar escó durant set anys. El1999 es va presentar per primera vegada com a alcaldable de Barcelona amb la candidatura ERC-Els Verds. Convertit ja en president del grup municipal, va aconseguir tres regidors i quatre anys després va augmentar el nombre de regidors a cinc, amb el doble de vots. En el tripartit municipal, (PSC, ERC i ICV) va ocupar el càrrec de segon tinent d'alcalde.

Des d'aquella data i fins al 2007 va tenir un gran i variat nombre de càrrecs. Es va ocupar, entre altres àmbits, de Turisme, Comerç, Mercats i també Urbanisme, en Paisatge Urbà i Bicicleta. A més, va ser president de la comissió de Promoció Econòmica de l'Ajuntament durant el tripartit i president de la comissió de Joventut i Drets Civils. Llicenciat en biologia i amb un màster d'enginyeria ambiental, va tenir gran protagonisme en temes referents a la protecció d'animals i va ser president del Zoo durant sis anys. Durant aquest mandat va haver de donar a conèixer la mort del goril·la albí i icona de Barcelona, Floquet de Neu, el 2003.

El 2007, a causa dels mals resultats obtinguts, i amb un gran efecte sorpresa, va abandonar el pacte de govern municipal, molt poc temps abans que comencés a fer aigües el mateix pacte a l'altre cantó de la plaça de Sant Jaume. Això li va costar passar de quarta força a cinquena, però el necessitaven per aprovar propostes al ple. Ell mateix assegura que l'estratègia li va permetre tirar endavant un 90% de les seves propostes.

Per afrontar les eleccions municipals del 2011, Portabella va crear un “tercer espai polític” integrat per les sensibilitats independentistes que havien anat apareixent. Després d'un complicat procés de negociacions, va ser cap de llista de la coalició Unitat per Barcelona, amb Esquerra, Democràcia Catalana i Reagrupament, amb la qual va aconseguir només dos regidors i va quedar com a únic representant de la formació republicana. Aleshores ja van sonar veus que demanaven que plegués, però va continuar.

“Audaç”,“ visionari” i “capaç de reinventar-se” són qualificatius que han acompanyat els perfils sobre Portabella. La visió potser li va fallar el 2011, quan va elogiar Alfred Bosch que disputava a Joan Ridao la representació d'ERC a Madrid. En una entrevista a Catalunya Ràdio va comentar amb ironia la idea de Ridao d'enviar Bosch al Senat i la va qualificar de “surrealista”: “Singular, ho és! Que hi hagi dos candidats i que un dels dos, sigui quin sigui, digui a l'altre que marxi i li deixi a ell fa una certa gràcia”, va dir, i hi va afegir: “El senyor Bosch ha encapçalat amb èxit una consulta ciutadana a Barcelona que tothom donava com a fracàs segur.”