Nou cop d'ull a la vella història

Avui, quan a Madrid proclamen Felip VI de Borbó, vaig a fer un cop d'ull a una vella història que relaciona el potencial impacte de la guerra de Successió espanyola sobre el tron britànic amb el que hauria pogut ser una hipotètica invasió militar d'Escòcia. Ho suggereix l'historiador escocès Tom Devine, conegut en el món anglosaxó per la seva trilogia The Scottish Nation 1700-2000 (cent mil còpies venudes des del 1999), Scotland's Empire 1600-1815 i To the Ends of the Earth. Scotland's global diaspora 1750-2010, quan diu que el naixement del Regne Unit no era inevitable.

Devine sosté que un dels factors crítics que ho van afavorir va ser “la lluita titànica pel domini del món entre l'Anglaterra d'abans del 1707 i França”, una lluita que s'allarga tot el segle XVIII. Si no s'hagués fundat la unió, “no dic que hi hauria hagut una invasió militar d'Escòcia immediatament, però si la guerra de Successió espanyola, que amenaçava de restaurar els Stuart catòlics al tron britànic, s'hagués girat contra Anglaterra, hauria acabat passant.” Londres no hauria volgut vies d'aigua al nord.

Però la guerra de Successió o la lluita amb França no són els únics factors que empenyen cap a la fundació de la unió. També el fracàs colonial escocès –l'armada espanyola hi va tenir un paper– i la necessitat d'una expansió comercial que donés aire a les manufactures de les elits escoceses. El punt de vista que més m'interessa de Devine, però, és la desmitificació que fa del fet que Escòcia hagi prosperat amb l'expansió imperial de la unió. Gran part dels beneficis obtinguts a partir de les matèries primeres i la indústria pesant s'inverteixen en altres parts de l'imperi, diu, l'economia escocesa no es diversifica, els salaris són inferiors als de la resta del Regne Unit, i l'habitatge i la salut, molt pitjors. Tot plegat du també a una emigració massiva. Declivi i més dependència, a continuació. Vistes així, tant la guerra de Successió espanyola com la construcció de l'imperi determinen el futur de la Gran Bretanya, com no pot ser d'una altra manera. Tres-cents anys després, aquelles velles històries continuen percudint el present. Però el mateix es pot dir de qualsevol fet: de la descoberta d'Amèrica o, molt més recentment, de la victòria de Franco a la Guerra Civil espanyola o de la decisió dels aliats de deixar-lo al poder el 1945 perquè el 1969 acabés nomenant un rei que, al seu torn, acabaria abdicant en un hereu el 2014 que s'enfrontaria a una crisi constitucional sense precedents que, ho vulguin o no, es veu agreujada pel referèndum escocès, etcètera.

FALTEN 90 DIES