«La millor manera de dominar un país com Catalunya és arruïnar-lo econòmicament»

–«La relació de Catalunya amb Madrid és una autèntica guerra freda.»

–«Les grans empreses que teníem a Catalunya ja en l'època de Franco se les van emportar a Madrid. La Roca, quan van fer l'ampliació, va anar a Madrid. La Pegaso, que aleshores era la Hispano Suiza, va passar a ser una empresa estatal i també la van portar a Madrid, i així a moltes altres empreses que es volien instal·lar a Catalunya els posaven traves, fins que decidien anar a Madrid.»

–«La millor manera de dominar un país és arruïnar-lo econòmicament. Això que passava en l'època de Franco actualment també està passant.»

–«No vull dir que ara estiguem igual que en l'època de Franco, però sí que Madrid envers Catalunya continua amb la mateixa política.»

–«S'ha de denunciar aquesta guerra freda que ens estan fent econòmicament.»

–«Des d'aquí la política la veig amb molta més distància, molt diferent de quan jo era a l'executiva d'ERC o des del Senat. Ara m'ho miro de molt més lluny, no tinc gaire mobilitat i, per tant, la meva visió política avui dia és una mica distant.»

–«Tinc el problema d'una cama en la qual portava una pròtesi que al cap de 25 anys s'ha trencat, i la cama va cap allà on vol. Això impossibilita que tingui mobilitat.»

–«Des de petit a casa ja sentia a parlar de política. El meu pare era d'Acció Catalana i jo sempre escoltava les converses que mantenia amb el meu oncle, que venia cada diumenge a fer el cafè. Era en Pere Rahola i Molinas, que militava a la Lliga Regionalista i que va ser ministre de Marina el 1935. Sempre parlaven de política. Després, jo ja no he pogut viure sense la política.»

–«Sempre m'he sentit d'ERC, però no me'n vaig fer abans de la guerra. Havia acabat el batxillerat i volia començar la carrera d'enginyer, que era molt dura. En aquell moment la política era important però per a mi era prioritari estudiar la carrera. Tot i sentir-me d'ERC no em vaig fer militant.»

–«Jo no m'hi volia ficar, però després de la mort de Franco vaig entrar a ERC i, noi, un dia Heribert Barrera va i em diu: ‘Mira, fem coalició al Senat amb els socialistes, no et vols pas presentar per Girona?' Home, mai havia pensat a tenir cap càrrec polític.»

–«Vaig consultar a la fàbrica on treballava què passaria si jo em presentava a les eleccions, si hauria de deixar la feina, i em van dir que podia continuar anant a la feina. Francament, en aquells moments jo guanyava més a la fàbrica que no pas de senador. Aleshores el sou de senador no era el que tenen ara. Em vaig presentar per Girona, pensant que no sortiria.»

–«L'Ernest Lluch em va introduir políticament i em va alliçonar de com funcionaven les coses per Madrid. Va resultar que en aquelles eleccions ERC no en va treure gairebé cap i va ser una cosa extraordinària que jo fos senador d'ERC.»

–«En la segona legislatures ERC es va presentar en coalició amb CiU, jo era l'únic del grup que votava diferent. Recordo quan es va votar la renovació del tractat amb els EUA, vaig ser l'únic que hi va votar en contra. Em va venir un representant de l'ambaixada dels EUA a demanar-me per què hi havia votat en contra. Recordo que li vaig dir: ‘Miri, han donat suport a Franco i jo no puc votar a favor si vostès no canvien de política envers l'Estat espanyol.' Jo la dignitat la tinc sagrada.»

–«Després va venir la guerra, van cridar la meva quinta, vaig anar al front i vaig fer la retirada i cap a França, més tard vaig poder tornar aquí d'estranquis.»

–«En arribar em vaig amagar a Castelló d'Empúries, on hi havia la meva mare, i em van dir que m'havia d'anar a presentar a Figueres, a la plaça de toros, on hi havia una mena de camp de concentració. Tenia clar que en un camp de concentració se sap quan s'hi entra i no se sap ni quan ni com se'n surt. Abans d'anar a petar a un lloc així me'n volia tornar a França. Ja havia passat pel camp de concentració del Voló i se'm va ficar al cap que no aniria ni al camp d'Argelers, on ens volien portar, ni a cap altre, i em vaig escapar. Mira que els francesos, si t'enxampaven, et tiraven un tret. I aquí vaig passar de llarg de Figueres, amb la mare vam anar a Barcelona.»

–«La gent no se n'adona, la nostra generació no vam tenir gens de joventut; jo tenia divuit anys en acabar la guerra i fins al 1941 que no es van començar a normalitzar les coses van ser cinc anys que hi va haver una situació molt precària.»

–«Les coses van ser molt diferents. Pensa una cosa: jo tenia una educació burgesa catalana, havia estudiat a Blanquerna. Tot era idíl·lic, tot era bonic, preciós, tot era una meravella. Catalunya era un país paradisíac i nosaltres havíem de lluitar per aquest país tan paradisíac amb un entusiasme esclatant. Després va venir la guerra i et trobaves amb la crua realitat, que mataven els uns i els altres tranquil·lament, amics, coneguts, gent propera. Et podria explicar coses molt dures, però crec que no val la pena.»

–«Sóc membre del consell nacional del partit, tot i que en aquests moments tinc molt poca influència.»

–«Jo no aposto per cap. Això de Carretero no ho entenc. Jo amb Barrera moltes vegades no hi estava gaire d'acord però no per això he deixat el partit. Crec que tota la lluita s'ha de fer des de dins, i no muntar alternatives fora d'ERC.»

–«S'ha de diferenciar el bon parlamentari del bon polític; un pot ser molt bon parlamentari i no necessàriament ha de ser un bon polític. Barrera era molt bon parlamentari.

–«No sé de cap partit en què el president del parlament nacional sigui el president del partit. Pujol ho va tenir clar i va posar Barrera com a president del Parlament per tancar la boca a un bon parlamentari. Tot plegat va fer mal a ERC.»

–«Barrera era el tap.»

–«Amb Barrera el partit estava econòmicament molt malament, després va entrar Hortalà, que va portar a terme una bona gestió econòmica i de sanejament. Hortalà era un home de dretes i la seva política anava cap a l'independentisme, un independentisme de dretes.»

–«Sí, una mica això. Hortalà no ho va fer tan malament, jo crec que després ho va fer molt pitjor Colom, que era un mans-foradades.»

–«La guerra que ens fan des de Madrid és tan enorme que ara tampoc els va bé Montilla. El que voldrien és posar un Patxi López, com han fet al País Basc. Primer es van carregar Maragall i ara estan fent la vida impossible a Montilla, no el volen perquè no és prou submís i defensa massa els interessos de Catalunya.»

–«Crec que la independència s'ha de guanyar per majoria; mentre no tinguem majoria s'ha de fer la feina de convèncer la gent perquè optin per la independència.»