Fent camí cap a la consulta
Ahir van començar a Girona tres dies per reivindicar el dret de Catalunya a viure en llibertat i amb dignitat
Les taules locals pel dret a decidir van fer públic un manifest per reclamar la consulta
Les Jornades Catalunya, Llibertat i Dignitat estan en marxa. Van arrencar ahir al vespre a la ciutat de Girona, que durant tot el cap de setmana es convertirà en la capital pel dret a decidir i a favor de la consulta que propugna el poble de Catalunya. Una cercavila pels carrers del centre de la ciutat i una trobada dels pactes locals pel dret a decidir van donar el tret de sortida a l'atapeïda agenda del cap de setmana de les Jornades Catalunya, Llibertat i Dignitat. L'acte més solemne va tenir lloc al saló de descans del Teatre Municipal de Girona, amb la trobada de taules pel dret a decidir, a la qual van participar l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont; el president de la Taula Gironina pel Dret a Decidir, Joaquim Nadal, i el president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol.
‘Manifest de Girona'
L'empremta de Girona en el camí cap a la consulta del 9-N es va traduir amb el Manifest de Girona, que va fer públic Joaquim Nadal. El text és taxatiu quan sense cap mena de dubte afirma que “la sentència del TC per l'Estatut ha liquidat el pacte de la transició”. També considera que l'anhel de decidir el futur del país a les urnes “és d'una clara radicalitat democràtica” i expressa la voluntat que Catalunya pugui garantir “l'equitat, la justícia social, la llengua, la cultura, els drets públics i els recursos públics necessaris”, i assenyala la consulta com la fórmula per “a la reparació dels drets hipotecats fins ara”. El text fa una crida perquè arreu del territori català es constitueixin més taules pel dret a decidir i acaba afirmant que “el vot és l'instrument més poderós de la democràcia”. El mateix Nadal, abans de la lectura del manifest, va asseverar que “Catalunya està immersa en l'anormalitat i pateix una asfíxia i un bloqueig institucional” que legitimen “el fet de poder votar per equitat i justícia”.
Per la seva banda, Joan Rigol va instar tots els catalans a sensibilitzar-se per la necessitat del dret a decidir i de la consulta, i va dir amb determinació: “Un país que es mobilitza amb civisme i pacíficament és imparable; ens posaran molts obstacles, però som un exemple de dignitat.” I va advertir que aquest moviment col·lectiu “s'ha de visualitzar l'11 de setembre”. Rigol no té cap dubte que vivim “un procés únic a la història” i va subratllar que el camí endegat pel poble de Catalunya “compta amb la força de la gent”. A més, va reclamar “gran necessitat de sensibilització per la consulta des de cada barri i ciutat perquè tothom sigui conscient que porta un tros de Catalunya entre les mans”. Per la seva banda, l'alcalde amfitrió, Carles Puigdemont, va donar la benvinguda a l'obertura de les Jornades Catalunya, Llibertat i Dignitat, i va posar en relleu la voluntat que “Girona sigui aquest cap setmana l'epicentre del moviment a l'entorn del dret a decidir”. En aquesta línia, l'alcalde va mostrar-se convençut de “la importància del municipalisme en el procés” endegat, i també va fer la crida “a sumar esforços amb més taules pel dret a decidir”. En l'acte inaugural de les jornades impulsades per El Punt Avui, hi van assistir nombrosos regidors de Girona, diputats al Parlament, així com representants de la societat civil catalana, entre els quals, el màxim accionista d'Hermes Comunicacions, Joaquim Vidal.
Cançons, pilotes i festa per reclamar el dret a viure en llibertat
La cercavila per diversos carrers de Girona va marcar l'inici del vessant més festiu de les jornades. Unes 50 persones es van concentrar a la plaça de la Constitució per preparar els càntics que es van sentir durant tot el trajecte, al qual, de mica en mica, es va anar afegint gent i en alguns punts es va arribar a ser unes 150 persones. Les cançons eren tres tonades molt conegudes (Volem pa amb oli, L'hereu Riera i El ball de Sant Ferriol), però amb lletres reivindicatives en què es demanava el dret a votar el 9-N. D'acord amb el lema de la rua, Botem votar, encapçalava la comitiva un grup amb pilotes que les feien botar al ritme dels cants: “Volem que es voti, que es voti volem [...] i si no volen també ho farem...”, avisaven. En arribar a la plaça del Vi es van desplegar quatre grans barres des del terrat de l'ajuntament i es va cantar Els segadors per posar fi a l'acte.