El moment del ‘delfí'

Quan el 2012 el recentment reelegit president del comitè de govern d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, triava la nova direcció del partit, relegava el sector sobiranista a càrrecs amb poca transcendència política. En el seu lloc, apostava com a president del consell nacional del partit per qui a UDC –i des de les altres formacions– es considera que ha estat el seu home fort durant els darrers anys: Ramon Espadaler. Precisament per això, el relleu en la secretaria general a favor del seu delfí no sorprèn i garanteix continuïtat en les postures d'UDC. Des del govern, Espadaler és vist com una persona de to conciliador, prudent en les seves declaracions i de confiança d'Artur Mas. Tot i això, des del nou càrrec, una de les gestions més complicades a què haurà de fer front és el joc d'equilibris que Unió manté amb Convergència sobre la sobirania. Tots dos socis aposten sense fissures per la consulta del 9 de novembre. Però mentre que CDC s'ha decantat pel doble sí a la pregunta de si Catalunya ha de ser un país independent, UDC encara ha de determinar el sentit de vot una vegada el referèndum s'hagi convocat.

Home pausat i de discurs moderat, es va iniciar en la política com a regidor de l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora el 1991, durant dos mandats. El 2001 va entrar per primera vegada en un govern de la Generalitat, el darrer presidit per Jordi Pujol, i va assumir la cartera de Medi Ambient. Ha fet la seva carrera política a Unió, on va ingressar com a militant el 1988 i, 15 anys després, va ser nomenat president del consell nacional, càrrec que encara ocupa avui, juntament amb el de conseller de l'Interior de la Generalitat i secretari general de CiU.

Catòlic practicant, aquest polític democratacristià va estudiar al Seminari de Vic i al col·legi Sant Miquel dels Sants, dos centres d'ideari cristià i catalanista. Es va llicenciar en geografia i història a la Universitat de Barcelona, especialitzant-se en el període medieval, i després va cursar ciències polítiques i sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, compaginant els estudis amb la feina de gerent en una gasolinera de la qual el seu pare era accionista. Espadaler va ser un dels protagonistes en l'elaboració del nou Estatut d'Autonomia del 2006, ja que ell i el seu company de files, Josep Maria Pelegrí, van ser els últims a donar el seu vistiplau al text promogut per l'expresident Pasqual Maragall.

Amb l'arribada de Mas a la presidència de la Generalitat, Espadaler va convertir-se en portaveu adjunt al Parlament, ja que aquell va ser un govern amb una forta presència d'independents en les conselleries. En canvi, en la segona legislatura de Mas, va optar per un perfil més polític i UDC en va sortir reforçada: Pelegrí, Joana Ortega i Espadaler, que paradoxalment va tornar a rellevar Felip Puig en una cartera, tal i com ja va fer el 2001. Aquest cop, però, era al capdavant d'Interior, una de les conselleries més complicades i que més desgast polític comporta. Des d'aquest lloc ha hagut de fer front a polèmiques com la substitució de Manel Prat com a director dels Mossos d'Esquadra o la gestió dels mètodes del cos policial per dispersar manifestacions arran del mediàtic cas de les pilotes de goma.