Testament de Fouché

El lema del 39è congrés del PSOE –Canviant...– s'acompanya amb el logotip d'una circumferència que emula la que emergeix a les pantalles dels ordinadors quan es queden pensatius. Com si el verb del canvi en gerundi i els punts suspensius fossin el millor resum de la seva biografia política, el PSOE es va entregar ahir a acomiadar el que ha estat el seu fons de pantalla durant quatre dècades, Alfredo Pérez Rubalcaba. Davant 3.000 delegats que omplien el ple de l'hotel Auditorium de Madrid i que el van rebre dempeus i emocionats, Rubalcaba va pujar a l'escenari a fer l'últim discurs, el del comiat com a secretari general del PSOE, tot i que qui els parlava era també el ministre de Presidència i portaveu amb Felipe González del juliol del 1993, el reclutat per Joaquín Almunia a l'executiva en el postfelipisme, el que va entrar al 35è congrés del PSOE el juliol del 2000 votant José Bono i en va sortir com a puntal de l'executiva de José Luis Rodríguez Zapatero, i el que el no tan llunyà 2012 va ser capaç de derrotar una Carme Chacón a qui li porta vint anys i enarborant el canvi.

Èmul hispànic de Joseph Fouché, el ministre totpoderós francès que va ser capaç d'arrencar a Napoleó el títol de duc d'Òtranto i que alhora va contribuir a fer-lo caure, Rubalcaba va prendre la paraula a la una del migdia introduït fredament per la presidenta andalusa, Susana Díaz. “En política és molt més fàcil entrar-hi que sortir-ne, aquest és un discurs de comiat i no vull que sigui un discurs testamentari”, va dir abans d'afegir: “Al final sortirà una mica de tot.”

Si bé el més esperat era el míting de l'adéu, Rubalcaba va sorprendre revelant que odia els mítings. “Jo sóc una persona de reflexió. El que m'agrada són els mítings petits, aquells en què veus les cares i saps si s'avorreixen o no. A mi m'han dit sempre que era un professor que s'havia fet polític i és cert”, va compartir. I això l'espanta ara que és a les portes de recuperar la plaça de professor de química orgànica a la Complutense. “Mira que si després d'haver passat per la política sent un professor que s'ha fet polític, torno a la universitat i els alumnes pensen que sóc un polític que s'ha fet professor... Tindria nassos!”, va exclamar entre la rialla general.

Aprofitant que l'escoltava la vella guàrdia felipista i també la generació del successor Pedro Sánchez, el ja exsecretari general del PSOE va fer una crida a la coherència. “Hem de ser honestos; si no vivim com pensem acabarem pensant com vivim!”, va advertir ell, que, a diferència d'excompanys seus a La Moncloa, no anirà a un consell d'administració i tornarà a les aules com a professor. A les primeres files, la seva crida a ser conseqüents era aplaudida amb fervor per Elena Salgado, que es va acomiadar de la vicepresidència econòmica el novembre del 2011 dient als periodistes que a partir d'aleshores volia dedicar el temps a la lluita contra la sida i que noranta dies després fitxava per la filial d'Endesa a Xile, i per Felipe González, conseller de Gas Natural i amic del multimilionari Carlos Slim.

Exhaurit el testament amb una crida a abraçar la tercera via –“no sé si la nostra és la primera, la segona o la tercera, però sí que sé que és l'única via per seguir convivint junts”–, a Rubalcaba li va arribar el torn dels agraïments: José María Maravall (ministre d'Educació entre el 1982 i el 1988), Javier Solana, Felipe González, Joaquín Almunia i José Luis Rodríguez Zapatero, ahir absent. “És el dream team... Perdó! És la quinta del Buitre!”, es corregia apel·lant al seu madridisme mentre la grada s'entusiasmava. I a González li va ampliar l'agraïment. “Felipe sempre ha estat el meu mestre, d'ell ho he après tot. Però a més és qui més m'ha aguantat els desvetllaments aquests últims tres anys”, va revelar. Militant del PSOE des del 1974, Rubalcaba, ja amb ulls vidriosos que frenaven les llàgrimes, va regalar els seus últims aforismes. “Abandono la primera línia política, però no el meu compromís polític. Seguiré sent un membre actiu del PSOE. El partit no em deu res, jo ho dec tot al partit”, es va acomiadar davant un auditori que va esclatar a ovacionar-lo i que no es creia que desaparegui l'etern fons de pantalla ara que l'ordinador de la renovació està pensant.